.

.

.

.
.


.

.
.
.

diumenge, 1 d’abril de 2012

I després, la Gaspatxada...


Au, vinga a botar i passar-ho bé... I tant que ho diguem sempre, quins diners més ben invertits el botador aquest... que mentres va preparant-se el dinar i es fan els rogles de xarrera, els nanos estan segurs per més que tantes vegades acaben caient uns damunt d'altres. És part del joc...


I el Gaspatxo, així, amb majúscula. Què hi ha menja millor? En el calendari de la Soledat bé podem dir que no. I si a més d'estar tan ben preparat com el preparen els nostres baciners, li afegim el sabor inconfussible de l'all-i-oli que prepara amb tanta paciència el nostre Germà Major... Cosa més gran no podem imaginar!


Ací els tens, en plena escudellada. I amb Encarna encara en recuperació. Quant d'esforç! Quant de donar-se als altres! No els ho podrem reconéixer mai, tot el que fan per nosaltres...


I nosaltres, afamats com estem, acabem repetint i tot. I molt de pressa i més depressa encara, que a les quatre comença la Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida i Ricardo toca, i Sergi vol cantar la seua cançó.... Au, amb el mos en la boca tira a córrer. I la resta, mentre els xiquets boten i boten com si no pesara l'excel·lent paella que s'acaben de cruspir, a viure una nova i plàcida sentada. Coca de maleneta, herberet...