Un dels moments de l'any més grans, que més esperem els confrares i les confraresses de la Soledat, per íntim, especial i xicotet, és el de baixar la Mare de Déu... Allí tota sola, tot l'any, agafem la bastida, portem el baiard, i en un no res emotiu del tot, ja tenim la figura de Benlliure preparada, esperant a la capella de la Trinitat que li preparen llums i flors per quan arribe el moment de participar en les processons.
I això vam fer ahir, Dissabte de Passió, a l'església de l'Assumpció. Amb un gran retard per coses aquelles de l'Any Sant purissimer que estem vivint, però amb la il·lusió de sempre, i el bon fer també. En un no res, ja teníem la bastida muntada, un bon grapat de confrares esperant i el baiard al lloc. La pràctica fa mestres, diuen. I ja veus a Salva enfilant-se on sempre, on li correspon, i a Sergio i a Jordi ben a prop, baixant la difícil escultura, que no li passe res, i tingueu tots compte amb el braç, per favor, no siga que vos endueu una carícia...
I com sempre, i com mai de depressa, la Soledat al terra. Ja no estarà sola, no...
Poc a poc, amb més estima que no por de fer-li cap mal, la Soledat toca terra fent-se una de nosaltres, com cantarem als goigs...
I cal netejar-la ben acuradament de la pols acumulada durant l'any. Abans de tractar-la com cal, els xiquets s'encarreguen enguany de torcar-li la pols. I li van posar tot el seny a la feina... què no ho fan sempre que es veuen necessaris i responsables. Potser és el millor de la nostra Confraria, eixe futur que es promet...
I desseguida, les fotos. Tots a fer-se immortalitzar amb la Soledat. Eixa és la seua gent, la que se l'estima de veritat...
Quan tothom que ha volgut s'ha fotografiat, i la figura està ben neta i polida, és el moment d'alçar-la a braç per dur-la sobre el baiard.
Cal tenir força i destresa per fer pujar al baiard la Mare de Déu. La base, cal també que encaixe perfectament i que els visos no se n'hagen passat de rosca. En un no res, ja tenim la imatge al seu lloc. I els xiquets, com ajuden.
I arriba el moment en que tot està preparat, i per acabar l'acte, fem una estrena ben esperada. El nostre Macip, a mena d'ex-vot personal, ha editat els goigs que va escriure pel 400 aniversari de la imatge i en què es conta la Passió de Crist a través del dolor de la Mare, la fundació de la Confraria i la seua plenitud agraïda actual. Després d'explicar el perquè del treball, vàrem cantar per primera vegada dues estrofes de les moltes que han estat escrites, amb la melodia tradicional valldalbaidina i, per acabar, el Clavari va llegir l'oració que acompanya el cant. El moment va ser molt especial i, de ben segur que el repetirem amb respecte i alegria, a cada ocasió propícia. La Confraria creix quan els Confrares creixen amb ella...
