.

.

.

.
.


.

.
.
.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Diumenge de Rams. Els xiquets són els protagonistes


No podem cansar-nos de dir-ho. Els xiquets són els vertaders protagonistes en la nostra Confraria. I hi ha un bon grapat! Ací teniu una imatge dels qui van pujar a l'Assumpció de Santa Maria per fer-se la foto amb la Soledat. Vam comprovar que tot estava bé, que tots tenien mans perquè havien estrenat roba, com marca la tradició, i lluïen unes palmes precioses entre les quals va notant-se el mestratge de Vicent i Encarna... primer eren les dels seus néts les que portaven caramels i bombons... Ara la cosa s'estén feliçment...

Però i davant el rebombori dels xiquets...




... hi ha el rebombori major dels pares i iaios... Que si no comencem a organitzar-nos (i hi ha qui va fer la salutació marcial a qui, manu militari, va provar a posar una miqueta de seny) allò pareix un galliner de flashos, individualismes i paparazzi destructors, que diria aquella... Però tot molt bé, perquè això vol dir que la nostra gent s'estima eixe acte tan bonic. Qui no vol guardar una imatge del seu menut o menuda amb els seus companys confrarets i la Mare de Déu... Ah, i Encarna, com has eixit de bé en la foto, quina "posse"...



I com que no treballen prou, Salva i Jorge preparen a més l'unflable, perquè els petots puguen disfrutar de valent. Si no fos per la seua activitat constant...


I una de les millors coses... Les tertúlies. El que du Ricardo segur que és herberet. I és que ens el treuen tan fresquet i bo que abelleix després d'un bon dinar. Enguany, tant el pollastre com les creïlles, de categoria, xe...


I ara, ens ve un problema. Beneït problema i que tots foren com ell...! Ací tenim el nostre confrare Sergi "Carxofa". Enguany ha crescut que és cosa d'esbalair. L'unflable ja li va menut i si es posa a saltar junt a Encarni, la duen clara Mariola, Juanfran, Isaac... I a l'any que ve, se'ns faran grans Salva, Ricardo...  Així que els hem agafat per davant i els hem demanat que vagen pensant alguna cosa perquè puguen divertir-se els majorangos, que farem el possible per posar-la al seu abast... Algú va soltar immediatament que volia una "wii"... I el Clavari li va respondre que "demà, demà"... És una joia el veure com van creixent i s'estimen tot allò que van aprenent...
I desseguida et ve el record de quan els duies amb carro en la processó... No hi ha com ells! (Per sort nostra!).