Textos per a quatre segles
LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT I ONTINYENT
JOSEP MIQUEL BAUSSET
Monjo del Monestir de Montserrat
Monjo del Monestir de Montserrat
Els pobles valencians, del Baix Maestrat a l’Alacantí, passant per la Plana Baixa, la Ribera, la Costera o la Vall d’Albaida, honoren la Mare de Déu, la “plena de gràcia” (Lc 1:28) amb títols tan bonics com la Vallivana a Morella i a Picassent, l’Assumpció a Elx, Santa Maria del Mar a Benicarló, la dels Lliris a Alcoi, la de Gràcia a Altura, la del Miracle a Relleu, els Desemparats a València, la del Patrocini a Penàguila, el Lledó a Castelló, la de la Pau a Agost, l’Esperança a Onda o la de Montserrat a Oriola i a Picanya.
A més, cada 8 de setembre, són també molts pobles els que celebren la seua festa grossa, quan l’Església fa memòria de les Marededéus trobades: la de l’Oreto a l’Alcúdia, la Misericòrdia a Borriana, la de Sales a Sueca, l’Ermitana a Peníscola, la de Gràcia a Vila-real o la Salut a Algemesí. La religiositat popular ha vist en aquestes imatges (trobades per uns pastors o per uns xiquets) la presència de Santa Maria, Mare de l’Església, que es fa present en la vida dels creients valencians i que ens acompanya i ens encoratja en el camí de la fe.
També a Ontinyent celebreu enguany festa grossa, pels 400 anys de la creació de la Confraria de la Soledat, constituïda el 8 de setembre de 1610, i vinculada al Consistori ontinyentí des de 1796.
Tal i com destaquen Salvador Sanchis i Sergi Gómez, en l’article “400 anys de devoció mariana d’Ontinyent cap a l’advocació de la Soledat”, publicat en el programa de festes de la Puríssima de 2009, “el dia huit de setembre de l’any 1610, les elits locals ontinyentines, encapçalades pels governants de la Vila Reial foral, es reuniren a l’església de Sant Miquel d’Ontinyent, per tal de crear una entitat de caràcter religiós i solidari a un temps, la Lloable Confaria de la Soledat de Maria Sacratíssima”.
És així com al llarg de 400 anys, la Soledat ha estat un referent d’Ontinyent i de la devoció mariana dels cristians per la Mare de Déu. La seua dimensió assistencial i solidària, fa de la Confraria de la Soledat un model de sol·licitud pels més desafavorits de la nostra societat. Com escriuen els dos autors abans esmentats, “la Confraria es constituïa com una mena de mutualitat en què, a més de la devoció cap a la imatge de la Soledat, de qui s’assumia el culte anual, es procurava cobrir les possibles necessitats dels seus confrares i confraresses, sense cap distinció des d’un principi, per raons de gènere”.
La presència de la Soledat durant 400 anys a Ontinyent, ens hauria d’ajudar a aprofundir la nostra fe i a viure, amb el mateix esperit que tingueren els fundadors de la Confraria, la dimensió assistencial d’ajuda als pobres i als marginats de la nostra societat.
La soledat de Maria en el dissabte sant, va ser una soledat plena d’esperança i de confiança en la Resurrecció del seu Fill. Hui en dia, quan veiem tantes i tantes persones desesperançades i fins i tot desesperades, els cristians, els confrares de la Soledat d’Ontinyent, heu de renovar l’esperit fundacional d’assistència i de sol·licitud que tingué la Confraria, cap als més desafavorits. La Soledat ha d’estar hui en dia al costat dels malalts i dels immigrants, dels ancians abandonats i dels xiquets que no coneixen l’afecte dels pares, de les persones amb depressió i dels qui viuen sols, sense l’estimació i la companyia dels seus, o dels qui comencen a passar gana, degut a la crisi econòmica. La Confraria de la Soledat, hui, 400 anys després de la seua fundació, té la mateixa vigència que el 1610. Perquè la Confraria és com un arbre vell, que ben arrelat es renova i es transforma dia a dia, amb nous brots i amb nous fruits. La Confraria de la Soledat, en ple segle XXI, ha de ser fidel a les seues arrels, per donar una resposta de solidaritat i d’esperança a un món desesperançat.
“Al peu de la creu (com deia recentment el P. Josep Mª Soler, abat de Montserrat) quan tot semblava sense sentit, i el dolor i la desfeta eren immensos, Maria continuava confiant en la paraula divina, vetllant i meditant-ho tot contemplativament entre el dolor i l’esperança”.
Si la Mare de Déu, al peu de la creu va rebre l’encàrrec del seu Fill d’acollir sol·lícitament l’Església naixent, també hui, quatre segles després de la fundació de la Soledat, la Confraria ha de revifar el seu esperit fundacional, per tal de vetllar per aquells que sofreixen i que es troben en una situació de soledat. Perquè hi ha moltes maneres de soledats en el nostre món!
La Confraria de la Soledat, ha de fer present en el segle XXI, el Déu que salva, el Déu que “derroca els poderosos del sol i exalça els humils” (Lc 1 : 51-51) Com diu el teòleg José Antonio Pagola, “Maria ens ensenya a seguir Jesús, anunciant el Déu de la compassió, treballant per un món més fratern i confiant en el Déu dels humils”. Per això mateix, Maria, que com diu el Concili Vaticà II “precedeix el pelegrinatge del Poble de Déu, com a signe d’esperança i de consol”, ens ha d’ensenyar a viure atents als sofriments dels altres. D’una manera especial, als qui estan més necessitats de consol i d’esperança. Eixa atenció, eixa sol·licitud, ha de ser la missió de la Confraria de la Soledat d’Ontinyent, hui en dia, quatre segles després de la seua fundació, per tal de ser fidel als seus fundadors. A aquells que fa 400 anys van vore en la Mare de Déu, el model i l’exemple de l’amor als altres.
La Confraria de la Soledat d'Ontinyent vol agrair estes precioses paraules del senyor Josep Miquel Bausset i, així mateix, aprofitar l'avinentesa per tal de felicitar-lo per l'acompliment recentment dels cent anys del seu pare, l'alcudià Josep Lluís Bausset i Ciscar, patriarca de la cultura dels Valencians.
