Mare de Déu i mare nostra.

Ara, caldria que estiguérem fent festa

perquè demà s'acompleixen els anys

que fan quatre-cents de la institució

de la teua Confraria.

Però la nostra terra crema

i nosaltres plorem atemorits

pels nostres germans

que han perdut alguna cosa estimada

a Ontinyent i a Agullent i Alfafara

i a Fontanars dels Alforins

i ara mateix a Bocairent.

Tots nosaltres hem perdut també.

Hem perdut il·lusió,

paisatge, estima, arrel, natura...

tanta cosa!,

però ens queda encara la confiança,

l'esperança en el futur.

I et demanem de cor que, ara,

acompanyes aquells que han mesperdut,

i que mai no deixes sols a tots aquells

que posen en perill les seues vides

per defendre el nostre espai,

i l'horitzó de cada dia,

la nostra vida.

Som Soledat.