.

.

.

.
.


.

.
.
.

dimarts, 7 de setembre de 2010



Mare de Déu i mare nostra.
Ara, caldria que estiguérem fent festa
perquè demà s'acompleixen els anys
que fan quatre-cents de la institució
de la teua Confraria.

Però la nostra terra crema
i nosaltres plorem atemorits
pels nostres germans
que han perdut alguna cosa estimada
a Ontinyent i a Agullent i Alfafara
i a Fontanars dels Alforins
i ara mateix a Bocairent.

Tots nosaltres hem perdut també.
Hem perdut il·lusió,
paisatge, estima, arrel, natura...
tanta cosa!,
però ens queda encara la confiança,
l'esperança en el futur.

I et demanem de cor que, ara,
acompanyes aquells que han mesperdut,
i que mai no deixes sols a tots aquells
que posen en perill les seues vides
per defendre el nostre espai,
i l'horitzó de cada dia,
la nostra vida.

Som Soledat.