I pràcticament sense temps, eixírem de Festers a la Placeta Latonda perquè arribaven els nostres germans de la Confraria del Nostre Pare Jesús. És tot un goig el veure desfilar el vell gremi dels Fusters i Obrers tan ben posats i formals. El seu pas anava engalanat amb una preciosos clavells rojos, i infundia el mateix respecte de sempre...
La imatge del Crist dels Fusters i dels Obrers en un primer plànol ben emotiu.
La presidència de la processó matinal, a punt d'arribar a la Plaça de Dalt per tal de trobar-se amb els nostres germans de la Dolorosa, que processionaven des de Sant Miquel per Sant Jaume, el Barranquet i Torrefiel per baixar junt a la Soca del Campanar per la Magdalena.
De lluny vàrem fer la fotografia. La Mare de Déu dels Dolors fa les cortesies davant de la imatge del Natzaré. L'envolten els Carnissers, els seus confrares, i el molt de públic assistent. Entre ells, molts confrares de l'Ajuntament, de la Soledat, que no volen perdre's el que és un dels actes més bonics dels nostres dies grans.
I al darrere, apareix la processó dels nostres germans de l'Expiració. Un fum de cucurulles blaves que desfilen encara per la pau del Món, amb el Crist i als seus peus, la Mare de Déu del Patrocini.
L'únic gran tambor que, hui per hui, toca a Ontinyent, acompanya les cornetes i tambors d'esta estimable confraria.
El pas de l'Expiració omlple de blau la ja de per si plena plaça. Uns pujaran a l'Assumpció, els altres pararan a les Carmelites i, tots, esperaran la processó de la vesprada...
