.

.

.

.
.


.

.
.
.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Divendres Sant de matí...


I de bon matí, que la feina no cessa mai per qui és treballador i pensa que descansar és canviar de feina només, allí ens teniu, en la plaça de la Vila per llevar les teles, carregar les tanques i deixar-ho tot net i ben net...


I com que no ens privem de res tampoc, ací ens teniu en plena rematada de la feina, a la Societat de Festers, tastant de l'excel·lent, magnífica, enorme, gustosa i aplaudible pericana que ens ha preparat el nostre Germà Major. Tots ben agraïts i satisfets, vinga a xerrar, comentar i preparar coses. 
Per cert, que quan el confrare Moisés, nou en aquestes bregues, va dir que s'havia passat la nit pensant en nous personatges pel Silenci, ens vam riure... benvingut al club dels bons desitjos. Ah, aquest personatge? Doncs mira, diu el Macip... l'havíem pensat així, així, així.... i ix el dibuix i Moisés flipa. Algú fa algun comentari i es modifica una idea, ara l'altra cosa que tampoc...



I salta Fran i diu que si fem eixe personatge no pot fer-lo més que ell, que és la il·lusió de la seua vida. I en dir-li tots que sí, que cal estudiar-ho i fer i refer i discutir i tot, i que tenim per davant un any de tretze mesos, a Fran se li escapen unes llagrimetes d'emoció. Ell serà..... si el fem! I a tot açò, el Clavari exclamant que això no pot ser, que si som uns no sé què, i que ell, el que cal que faça és dimitir d'una vegada perquè amb nosaltres no hi ha qui puga...


Eixe, justament, és l'esperit de la Soledat. Un esperit de fraternitat i rialla, però també de gent que encara està cansada de la preparació i de l'esforç, però que en seure i reflexionar, ja està maquinant per tal de seguir endavant i fer més gran el nostre horitzó...