.

.

.

.
.


.

.
.
.

dissabte, 3 d’abril de 2010

El dinar de Divendres Sant


El Divendres Sant al migdia, la Confraria s'ajunta sempre per dinar junt. Enguany ho hem fet a la Societat de Festers, ja veieu quines coses... Abans de començar, tot són roglets i tertúlies. Enguany, tothom volia tindre al braç el més jovenet de tots els confrares, Juanfran Llácer. En la foto el té Tere Soler, i al darrere està la feliç iaia del xicon, Encarna. Al fons, dos històrics del Pas dels Llauradors i ara de la Palma també, i bons amics nostres, Enrique Valera i Antonia Francés. I encara per darrere s'endevina el nostre company Guillermo Gerona, acabat d'operar com està, enguany viu la Setmana Santa espaiet i amb prudència, però sempre entre nosaltres.


I Maria, que anava ensenyant-nos a tots que s'havia pintat els llavis, va i se'ls despinta... sort que son pare, Manolo "Buque", desseguida posa les coses al seu lloc!


Dinem arròs amb peix després d'un bona picadeta. Però el què tothom espera són les postres... I és que a banda de les mandarines i els plàtans, hi ha la tradicional rifa. Manolo i Jordi s'encarreguen de posar la nota còmica a la jornada. Ausades que Manolo té experiència en el tema. Com solem dir, és un "crak"!


Els jocs de cartes venuts, un remanent per a la Confraria, i res, que entre mans innocents i altres barbaritats divertides, acaba tocant-li la botella de Terry i la d'herberet a la mare del Clavari... Això de tindre el nét com a mà innocent...


El premi gros no és el senyor Andador, fent ací broma... És un pernil que ens han obsequiat i que recau en.... tatxaaaaaan! No, en Fani que havia comprat mitja baralla de cada no... En Enrique i Antonia... Quines coses! I diuen que el tastarem en la Nit dels Panderos... Quina sort tenim tots!