Els portadors dels penons, que ja apareixien en els estatuts de la Confraria de 1610, i el gonfanoner que du el nostre estendard just en acabant la desfilada processional del Sant Soterrament. Llarga, feixuga, una vertadera penitència, però amb els carrers més plens que altres anys, que fins i tot hi hava gent mirant al Dos de Maig i al Carrer Major el nostre pas. Sense trencar, amb la Mare de Déu més prop de la Confraria, sense massa conflictes... Vaja, una bona processó en un bon any...
Però per arribar ací, ja hem començat de bona vesprada, esgotats per tot el que fins ara mateix hem viscut, però també alegres i esperançats. Ací teniu a Encarna preparant a la seua néta Encarni... Darrere assoma Marta, jugant... Alguna llengua llarga vàrem arribar a escoltar dir ahir que som la "Confraria dels carros!" I ara que ho penses dius, i tant... set carros i un fum de xiquets? Això és una benedicció del cel! Que molts anys puguem treure tants o més carros al principi de les nostres desfilades (és tan propi que en el llibret que ha escrit el Macip apareix un carro en la portada...). I que el Nostre Senyor continue criant figues pal·leres també...
Tot cal preparar-ho, de tant en tant t'oblides d'algun aspecte i au, tornes a fer, a buscar, a recórrer, a trobar, al teu lloc... Ací, Ricardo baixa pel balcó un dels nostres penons processionals... Al costat està Sergi Carrasca per tal de fer la conya acostumada en estos casos cantant ves a saber quin himne...
Quanta gent de negre, pareixem paneroles... Què eixiríem? No ho vàrem comptar... Unes seixanta persones seríem. Si comptem que només amb la imatge ja en van dihuit portadors...
I clar, quan Iago va vore que els caramels eren "caputxins" es va alegrar d'allò més. Cinquanta-nou quilos de caramels repartírem ahir. Estaven ben bons i la gent va quedar contenta... Però fixeu-vos com són els nostres xiquets que no trencaven la fila i ho feien d'allò més discretament. Fins i tot vam veure repartir caramels a portadors de la Mare de Déu...!
I aquesta era la fotografia obligada. El germà més major, el senyor Roberto Soler, i el més jove de tots, Juanfran Llácer, abans de començar la processó. Una foto històrica. Els estrems humans en l'any del Quart Centenari...
Ja va manant l'Andador. Vicent Guerola obre la processó i, matraca en mà, de manera molt estudiada, va marcant el ritme i velocitat.
Comença la Processó. Enguany no ha hagut el problema de l'any passat i tots hem desfilat bé. Potser hem tardat massa en formar les fileres, però no passa absolutament res. A punt i a l'hora... Quines cares que fan els portadors. Com saben que des d'ací del Fossaret fins que tornen, els tocarà patir...
Acabem de pujar la costera que ens du a l'Ermiteta, al carrer de Sant Antoni. Ara arribaran els cables del carrer de l'Aurora i caldrà fer un esforç suplementari. Si és que...
El senyor pregoner de 2010, José Luis Belda, va tindre el gust de dur una estona, pel Dos de Maig, el baiard de la Soledat. Esperem que el moment aquell li quede com una cosa preuada...
I arribats a la plaça de Dalt, denfront de l'edifici Vell de l'Ajuntament, tenim parades totes les imatges per fer el prec final que clou, allí mateix, la processó. En la imatge veiem la Dolorosa, la Dona Verònica i la Santa Faç, el Nostre Pare Jesús i l'Oració de l'Hort.
Ací hi ha l'Oració de l'Hort i el Crist de l'Expiració amb Nostra Senyora del Patrocini. Entre els precs i les paraules, ens cal agrair la referència que es va fer al nostre Quart Centenari que feu el rector encarregat de dirigir el moment aquell preciós.
El Crist de la Palma, l'Ecce Homo i els Assots de la Columna ocupen els primers llocs de la plaça, cap a la costera de la Magdalena. A tots ells, els estem molt agraïts perquè, junts, puguem fer una commemoració passional tan bonica com resulta la Setmana Santa ontinyentina.
Ja fa molt de temps que hi ha dones portadores del baiard de la Mare de Déu en la seua Soledat. Tant carreguen, pateixen i disfruten homes com dones d'este privilegi real. N'estem ben orgullosos de la nostra gent
La Soledat front sa casa històrica. L'Ajuntament d'Ontinyent.
I quin futur més bonic tenim?
Ha acabat la processó i traslladem des de la plaça la Mare de Déu, Magdalena amunt, Regall amunt, Fossaret amunt... I en ser en la plaça de la Vila, la rebem entre aplaudiments. Es posa d'esquenes a la Porta de les Dones i, quan sonen les Trebanelles, entre més aplaudiments, l'entrem al temple de l'Assumpció. L'Andador i el Macip entren immediatament darrera, i desseguida ho farem tots per acompanyar-la per última vegada...
I ací està la fotografia de tots els portadors de la Mare de Déu. Moltes gràcies a tots per fer possible amb el vostre dur esforç el passeig respectuós i bellíssim de la imatge que va fer Benlliure per al goig de tot Ontinyent.
