A les quatre en punt de la vesprada, no es podia fer abans, ja estàvem en marxa cap a l'església de l'Assumpció per tal de, tot i acomplint les nostres responsabilitats, dur de nou la imatge de la Mare de Déu en la seua Soledat a l'altar en què actualment es venera, envoltada dels quadres de José Segrelles i de Nicolau Borràs. A més, en dur a la casa on el guardem el baiard, i també les barres, procedírem a posar tots els bancs de l'església que havíem remogut (els de davant de la Soledat, els del davant de la Capella de la Trinitat i els de davant de la Porta de les Dones) per tal de deixar-ho tot ben a punt per a la missa de la Ressurecció. I nosaltres, a casa, cada cosa al seu lloc!
Salva i Fran procediren a tombar la imatge sobre el baiard. Baix, esperaven un fum de braços ben preparats per acollir la peanya i evitar que hi hagués cap problema.
Una miqueta d'esforç i, en no res, està tot ben ellestit.
Cal dur la imatge a braç des de la Capella de la Trinitat fins a la que hi ha a continuació, el fals creuer on ja espera la bastida muntada per l'accés.
Cal alçar dels peus, com fan Jorge i Sergio, i anar passant tot el pes de la imatge graó per graó de la bastida.
I així, amb total seguretat, en ser dalt, la Mare de Déu és posada de la manera més correcta per tal que s'estiga tot l'any proper. Aquesta vegada, però, afig una separació entre la peanya i el terra algeserenc de l'altar. Així, l'aire en circular, evitarà l'actuació dolenta del corcó...
I després, el baiard. I ja sabeu, tots dins d'ell si és que voleu passar l'inici del carrer de l'Església sense fer cap ratlla en la fusta... Uns mestres són. Uns mestres.
