.

.

.

.
.


.

.
.
.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Nit dels Panderos


Mireu que és difícil intentar que ningú no toque cap pandero ni tambor abans de l'hora marcada, i més quan va fent-se tard i tard i vas escoltant com, parròquia a parròquia, la Glòria va sonant marcada pels seus vols de campanes. Però la Vila no... A la fi, després d'amonestrar ben amonestat un confrare de la Soledat que no volia fer cas de respectar el silenci, vam tirar tots cap a la plaça de Sant Roc...


La plaça plena, com sempre, esperant un volteig que no va arribar, perquè amb tanta remor, ni campanes ni traca vam escoltar.... Serà cosa de millorar en properes edicions el com es fa saber de la Glòria a la plaça... Tots amb panderos, tabals, xiulitets, matraques de tots els tamanys, bocines i esquelles a punt per fer tot el soroll possible...


I sona l'hora, calladament, i nosaltres que comencem a fer més brogit encara i a passejar així pels carrers de la Vila, fins la Plaça de Dalt!














El millor de tot? Quan junt a la Font de la Bola vam començar a dir-nos adéu i desitjar-nos bones pasqües la gent de la Soledat, perquè en la processó de la Glòria molts de nosaltres ja no podem participar. Abans d'anar-se'n d'aquell lloc, vam cantar xiquets i majors la cançó de la Glòria d'Ontinyent i també la de la Salpassa...:

"Ratetes, ratetes, eixiu del forat,
que el Nostre Senyor ja ha ressuscitat!"

"Ous, ous, bones pasqües bon dijous.
La gallina lloca cova en la cassola,
ous al ponedor.
Bones bastonades al senyor rector!".