.

.

.

.
.


.

.
.
.

dilluns, 29 de març de 2010

La presentació del llibret infantil de la Confraria


Ahir per la vesprada, la Seu de la Confraria es va omplir de confrares i d'amics que volien assistir a un dels moments més esperats del nostre quatre-cents aniversari, l'homenatge que anàvem a fer als nostres xiquets i xiquetes. Ja sabeu que la nostra Confraria s'estima molt els seus membres més menuts i que sempre fem el possible perquè es troben com a casa entre nosaltres. Però la Confraria també sap que a més de fer-los participar en tots els actes des de ben menuts (no s'ha parlat de nosaltres ni res en treure tants "carros" amb xiquets en les processons...) i de fer-los protagonistes absoluts en la nit dels Panderos, amb la Vella Quaresma i amb els Caramels de les processons, cal també que coneguen que tenim una història i que les coses les fem amb respecte cap a un sentiment. Per això és tan important comptar amb una obra com la que presentàvem ahir: "La Soledat d'Ontinyent contada a les confraressetes i els confrarets".


El nostre Macip, Sergi Gómez i Soler, que ja sabeu que ix en la tele i escriu llibres contant coses de festes i tradicions de tota València i d'allí on faça falta, ha volgut ara fer un llibret que ha escrit i ha dibuixat, amb tota la història de la Confraria, amb els seus personatges i càrrecs i anècdotes des que va ser creada el 1610... Sergi va explicar a la concurrència, especialment als nanos i nanes de les primeres files, que li va costar explicar com era aquell Ontinyent vell, perquè no hi ha pràcticament res ara que puguem reconéixer d'aquell temps. Ni Moros i Cristians i Gegants ni Cabets hi havia.... Quines coses! I amb l'escusa dels xiquets, també cal pensar en els majors. Segur que en repassar un llibret que inclou jocs, dites i refranys, llegendes i un fum més de coses que sorprenen a cada racó i a cada full que vas passant, els majors també poden recordar o aprendre coses de la seua pròpia Confraria...



Amb això, la Confraria avança un poc més en la seua funció cultural i social, que considerem important i molt satisfactòria. Va ser també tota una satisfacció el comptar amb la nostra amiga, la periodista Arantxa Vidal per a presentar a Sergi i la seua obra. Com que Arantxa coneix molt tot el que Sergi ha fet durant estos anys, va parlar amb molta estima. Nosaltres li agraïm molt les paraules tan boniques que ens va dedicar. També va parlar Juanjo Alcaide, que a més d'obsequiar-nos amb el meravellós cartell d'enguany de la Processó del Silenci, també s'ha encarregat de maquetar i dissenyar el llibret. Què va dir Juanjo? Que com sempre anem amb presses i corregudes no dóna temps de disfrutar prou el que caldria quan fas coses com esta... I també va parlar el nostre Clavari, Salva Sanchis (pare), i ens va dir que estava molt agraït a la gent que havia participat en l'obra, com són Alfred Bernabeu, que havia assessorat Sergi en la part històrica, i a Noemí Gómez, que ho havia fet en la pedagògica.... I va assenyalar quanta gent hi ha al voltant de la Soledat que treballa colze a colze amb nosaltres. Mai no els podrem estar prou agraïts i tots ells saben on tenen casa...



Cada xiqueta i cada xiquet de la Soledat va rebre el seu corresponent llibre, i després, Sergi els va signar tots, perquè tingueren un record de l'ocasió. I si algú de vosaltres, lectors, voleu fer-vos amb algun llibret i ajudar així a la nostra Confraria, no dubteu en contactar amb nosaltres. Amb ell, podreu coneixer la nostra entitat i la seua història, però també coneixereu bona cosa de coses sobre la Setmana Santa i sobre Ontinyent i les seues tradicions.


Teniu més fotos en el facebok de Moisés Llopis