.

.

.

.
.


.

.
.
.

dissabte, 13 de març de 2010

La Confraria de la Soledat presenta una comunicació al III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida



Aquest matí del dissabte 13 de març de 2010, la Confraria de la Soledat d'Ontinyent ha presentat una comunicació al III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida que s'està celebrant aquest cap de setmana a la veïna Vila Reial de l'Olleria i que organitza l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, entitat de la qual formem part. 

La comunicació ha estat escrita pel Clavari de la Soledat, en Salvador Sanchis i Ferri, i pel Macip, en Sergi Gómez i Soler, i duia per títol "La Confraria de la Soledat d'Ontinyent,: Una proposta de recuperació cultural multidisciplinar".

En el text, que serà publicat dins les actes del Congrés, es volia deixar constància de com va ser el procés de redreçament de la nostra Confraria des de 1999 tot i apuntant, a manera d'assaig reflexiu, els problemes diversos que han sorgit i quines han estat les estratègies dutes endavant per tal de superar-los i avançar en un camí que ja ha deixat multitud de dades interessants i que, passats els deu anys i amb tot allò aconseguit, pot ser subjecte d'un interessant estudi. Ací vos oferim el text-resum de presentació de la comunicació que per causes no previstes no ha pogut ser llegida pel Clavari i ha acabat sent defesa pel nostre Macip:

La Confraria de la Soledat d’Ontinyent va ser recreada el 1999 per un grup d’amics l’interés dels quals, a banda del religiós cristià, era el de tornar a posar en valor públic una peça escultòrica propietat dels ciutadans i ciutadanes d’Ontinyent, la Mare de Déu en la seua Soledat, de Marià Benlliure (!943), que es trobava oblidada, i a la mercé de la humitat i del corcó en l’església de l’Assumpció.

Poc de temps després, i davant l’amplíssim de les possibilitats de redreçament d’una commemoració pública en decadència com ho era la Setmana Santa ontinyentina, la confraria inicià un seguit d’activitats tot i seguint un projecte de redreçament que comptà amb el recolzament de la resta d’entitats setmana-santeres i el món social ontinyentí. Llavors, la Setmana Santa es trobava amenaçada per un canvi de formes que podien allunyar-la del tot de les formes tradicionals comarcanes, tot i apartant-se del procés de recuperació i recreació que va caracteritzar algunes de les exitoses propostes de redreçament de la nostra cultura d’arrel tradicional establertes a finals del segle XX.

L’estudi profund dels orígens i de les possibilitats en una societat que havia abandonat les formes setmana-santeres dels anys 60-70 i que s’hi apartava precisament per no trobar en elles una expressió pròpia i adient, es va tornar a apropar davant les propostes sensates, ben planificades i atractives als ulls de la nova apreciació del fet tradicional. Algunes d’elles han acabat constituint-se com una fita de la mateixa celebració passional i un fet de defensa identitària popular. Elements antics refets a la manera actual han fet tornar a un públic que s’estima el costumari antic quan s’uneix a la necessitat vivencial i cultural de hui. La Confraria, i amb nosaltres les altres germandats companyes, no hem inventat res nou, però hem sabut oferir a través de la Processó del Silenci, la Vella Quaresma, la Nit dels Panderos com a fets propis i altres encara de comunals, un nou sentit a formes que, en un principi fins i tot es pensaven com atrevides i gens factibles.

Amb la nostra comunicació, volem fer palés el procés aquest de recuperació social i rehabilitació cultural, complex i molt divers. Mostrar com a la Vall d’Albaida encara es pot recollir de la nostra rica tradició per tal de crear un futur atractiu, que pot ser aprofitat a nivell tant turístic com també identitari, tot un alé dins el món sociocultural cansat que vivim i com, a través especialment de la relació entre entitats culturals i tot aprofitant els mitjans de comunicació actual, activitats que es poden tenir com a minoritàries i recloses acaben arribant a persones i llocs inimaginables tot i oferint una conscient i voluntariosa idea cultural del que és la Vall d’Albaida i Ontinyent, fins el punt d’arribar a fer normal i socialment interessant la celebració dels 400 anys de la fundació de la primera confraria de la Soledat.