.

.

.

.
.


.

.
.
.

dijous, 18 de març de 2010

José Segrelles i la Soledat d'Ontinyent


Hui, dijous 18 de març de 2010, s'acompleixen exactament els cent i vint-i-cinc anys des que nasqué, a la nostra veïna Albaida, el gran il·lustrador i pintor José Segrelles Albert. La seua obra, veritablement internacional, és sempre sorprenent, colorista, imaginativa i encisadora. A Ontinyent, tenim la sort immensa de posseir un seguit d'obres d'aquest gran artista, unes obres que el posen en relació, actualment, amb la nostra imatge de la Soledat, per la qual cosa, i a través d'aquest escrit, la Confraria vol homenatjar amb motiu de l'aniversari.

Sent alcalde d'Ontinyent Luis Mompó, és a dir, en els pitjors dies de la postguerra civil, hom va creure convenient refer en el possible l'església de l'Assumpció de Santa Maria, que havia quedat completament malparada en la guerra. No quedava res dels altars, les relíquies ni les imatges religioses i era cosa cabal el pensar com anar substituïnt tot allò perdut.

El 1943, i després d'haver rebut la ciutat el regal del Crist Jacent de Marià Benlliure, l'alcalde anuncià que el prestigiós escultor valencià realitzaria també la imatge de la Soledat que hui tenim com a nostra. Les dos imatges estaven destinades a l'església de Sant Miquel, però han acabat a la de l'Assumpció per diverses raons.

Però aquesta no fou l'única comanda de l'Alcalde. El 1942, en el transcurs d'una conversa informal amb José Segrelles, que s'havia establert finalment a Albaida després del seu periple internacional, li va encomanar un seguit de quadres per tal de substituir el retaule renaixentista tan valuós que Ontinyent havia perdut. Segrelles, per aquell temps, buscava finançament per tal de dur a terme un dels seus grans projectes vitals, la finalització de la seua pròpia Casa Museu que llavors estava bastint vora l'església major d'Albaida. L'enyorat cronista d'Ontinyent Alfredo Bernabeu Gàlbis, en el seu llibre "Arte e história en la Iglesia de Santa María de Ontinyent" i Antonio Llora Tortosa, en el seu imprescindible "Ontinyent y su historia", comenten que una vegada es va formalitzar el compromís, l'Ajuntament d'Ontinyent pagà cent vint-i-cinc mil pessetes a l'autor albaidí per un total de dèneu quadres. Cal recordar que, per aquell temps, es pagaren vint-i-cinc mil pessetes per la Soledat a Marià Benlliure...

Segrelles es prengué el seu temps per tal de pintar a l'oli les obres sol·licitades, que varen conformar el nou retaule de l'església ontinyentina el desembre de 1946. Ben conegudes són les obres que el conformen: L'Assumpció de la Mare de Déu al centre del mateix, un centre que es desmunta per tal de deixar veure, en les ocasions més especials, el cambril amb la imatge de la Puríssima Concepció, patrona de la Vila Reial i Ciutat, una escena de Jesús amb nens a l'alçada de l'altar que fa referència a les paraules aquelles "deixeu que els nens se m'apropen" i una preciosa Trinitat que corona el conjunt.

L'altar tenia dos portes que el cobrien per protegir-lo. A fora hi havia el meravellós Apostolat de Segrelles i a dins quatre quadres de temàtica bíblica, la Resurrecció de Llatzer, Jesus amb els doctors al Temple, Jesús com expulsa els mercaders del Temple i Jesús en conversa amb la Samaritana.

Amb molt bon criteri, poc temps després, aqueix element mòbil de l'altar major va ser eliminat i el conjunt totalment reformat per tal que els fidels i els admiradors pugueren gaudir de totes les peces continuadament. I ara mateix, podem observar l'Apostolat al lloc que ocupaven els altars laterals de l'àbsis i els quadres tot i conformant un retaule a la gran capella que tapa l'antiga "Porta dels Homes", al fals creuer de l'església, situat a la banda de l'Evangeli (la part esquerra en mirar cap a l'altar en una temple). Allí es troben ara mateix els quatre grans quadres tot i formant un retaule que envolta la imatge de la Mare de Déu en la seua Soledat d'Ontinyent.

A sobre de la imatge encara hi ha un quadre significatiu que, en un any amb tantes efemèrides com aquest també cal destacar per la seua importància i la curiositat de l'anècdota. Es tracta del luneto superior del Retaule de les Ànimes que hi havia a l'Església de Sant Miquel i que va ser l'única peça de tot l'altar que es va poder salvar. És una obra del genial pintor fra Nicolau Borràs de Cocentaina, pintor del qual, justament enguany, commemorem el 400 anys de la seua defunció, car va morir al monestir de sant Jeroni de Cotalba (la Safor) quan faltaven pocs dies, en setembre de 1610 per què es creara la Confraria de la Soledat d'Ontinyent.

Mentre que Benlliure no vingué mai a Ontinyent, Segrelles sí que va conéixer l'obra ontinyentina de Benlliure. Seria bona cosa d'interessant el conéixer quina seria l'opinió que sobre les obres de l'escultor valencià tindria el gran il·lustrador valldalbaidí. Totes dues obres, junt els quadres de Valdés Leal, Ribalta i altres conviuen encara en aquell mateix espai d'art i de devoció. Unes obres magnífiques que la història i el fet del temps com passa, ha acabat fent coincidir, pel nostre goig.


Sergi Gómez i Soler
Macip de la Soledat d'Ontinyent