400 anys i poc mes….
Farà ara tres anys, la nostra Confraria va decidir que, com que en no res, en l’any deu, s’acompliria el quatre-cents aniversari de la fundació de la primera Confraria de la Soledat de la que hi ha memòria històrica a Ontinyent, caldria no deixar passar l’efemèride sense fer una commemoració especial. Entre discutir i enllestir projectes que tingueren en compte la manca de diners -que és òbvia en els temps que corren- i les darreres travetes que alguna que altra entitat -també centenària- fica amb la seua minsa col•laboració institucional... tot ens ha dut, ens ha dut un temps llarg de feina que, a més, ha anat accelerant-se a última hora.
I al final, res no ha pogut evitar que comencem l’aniversari amb alegria i molta participació. I ausades que hem començat amb ganes, que el Divendres Sant passat, quan encara faltava molt de temps per encetar l’any festiu (que més val fer les coses amb temps i amb ganes que no corrent, per obligació i sense idees) ja vàrem presentar el logo, l’emblema que anava a identificar tots els nostres actes durant tot el temps en què desenvolupem l’aniversari. El logo representa una flama viva i creixent, naix del nostre propi escut i evoca aquella gent que fa tants anys va iniciar la devoció a l’advocació de la Soledat. És una obra del nostre amic Juanjo Alcaide i del macip Sergi Gómez. Els dos encara continuen tramant, dissenyant, creant sense parar per tal que la gent de la Soledat puga viure l’aniversari d’una manera sorprenent i molt grata. En aquell moment també descobrírem un gran cartell amb la imatge del quart Centenari i van ser el confrare més major, Roberto Soler i el més jove llavors, Isaac Llin, els qui els presentaren.
Durant l’estiu, la feina va quedar com suspesa a causa de la nostra incomoditat dins la Junta de Confraries. No podem ocultar que vam ser enganyats, i de molt mala manera, per l’anterior Junta, especialment pel seu president. La mala gestió d’aquest va motivar la nostra decisió d’abandonament de la Junta de Germandats i Confraries, tot i confiant en el refugi que per nosaltres era la guia de l’actual arquebisbe de València, Monsenyor Carlos Osoro.
I malgrat tot, no hem deixat de treballar, i hem treballat encara amb més força. Hem procurat la restauració de la talla de la Mare de Déu de la Soledat, i hem rehabilitat la nostra seu, al primer pis del carrer de l’Església núm 16. I així el temps ha passat. Les qüestions que ens feren apartar-nos del mal govern de la Junta no han estat encara subsanades del tot, però com que entenem que la nova gent que forma la Junta està treballant per solventar tot el xafarís, la Soledat no pot apartar-se de les seues responsabilitats i encara que siga arrossegant, eixirem i ajudarem a eixir del toll aquell que ens van deixar. És per això que presentàrem la petició de reentrada que fou plenament acceptada.
I mentrestant, féiem aniversari. Quina feina més gran han fet en la casa els nostres confrares Vicent Llin i Jorge Llin. Si ens quedem sorpresos per com s’han quedat les jàcines, les bigues, les parets ... què es pot dir del mural que en homenatge a la Confraria i amb tant d’amor, fe i devoció a la Soledat han tingut a bé d’obsequiar-nos en una de les parets de la sala de reunions. Un mural que deixa presidir un majestuós Campanar de la Vila, una reproducció perfecta de la Nostra Mare de Deu de la Soledat i l’emblema de la confraria. I gràcies també a Gloria i a Jose per estar ací mateix arrimant el muscle. Són tantes les coses que ens doneu...
La Soledat ja esta restaurada, hem pogut celebrar-ho en companyia de tots aquells que van voler assistir a un acte obert, la casa dels Barons de Santa Bàrbera, el Centre de Cultura d’Ontinyent. Allí vam poder vorer el Magnífic treball realitzat pel Restaurador ontinyentí Ignasi Gironès, una restauració sufragada al complet per qui és el nostre President d’Honor i propietari de la Imatge: L’Ajuntament d’Ontinyent, en un acte que ple d’emocions ens va portar en processo fins l’església de Santa Maria, on vam entrar la Mare de Deu i, en el transcurs de la missa vespertina, va ser beneïda la restauració de la talla. També se’ns va fer entrega de la benedicció papal, que amb motiu del nostre 400 aniversari el Sant Pare Benet XVI ha tingut a be entregar-nos.
Els actes continuaran, que no finalitzaran fins el 2011 en què esperem tancar un temps d’activitats molt senzilles, per a tots els gustos i que esperem plenes de satisfaccions. Només en saber on ha arribat enguany la nostra estimada “Vella Quaresma” ja ens posa ben feliços. Eixes coses són les que ens agraden, les senzilles, les “de sempre”. I així, sols em queda desitjar-los bona Setmana Santa i molt bona Pasqua! I com no, que tots vostés vulguen participar del nostre aniversari.
Salvador Sanchis i Ferri
Clavari de la Confraria de la Soledat
