.

.

.

.
.


.

.
.
.

dilluns, 22 de març de 2010

És presentat el Cartell del IV Centenari de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent


I este que veieu ací, és el cartell oficial que commemora des d'ahir mateix el IV Centenari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent. És molt modern, de línies clares, connectades, colors gens plans, textures marcades i molta significació.

Qui coneix l'obra del seu autor no pot dubtar de la seua autoria: Vicent Ramon Pascual Giner, a qui la Confraria de la Soledat resta agraïda per la deferència que ha tingut amb nosaltres. L'obra, que tenim com a magnífica, queda així com a mostra d'un temps, d'una gent i d'una manera de fer, la que va coincidir, el 2010, amb l'aniversari confrare.
El cartell va ser presentat ahir en la Seu de la Confraria de la Soledat. El Macip, Sergi Gómez, que des de la recreació del seu càrrec és responsable del fet de la imatge gràfica de la Confraria, va presentar l'acte a través d'una projecció en què, en una primera part, es mostrava la importància que per a la Confraria de la Soledat ha tingut el fet de la imatge per publicitar actes propis.

Després, es va fer un repàs a la llarga trajectòria de Vicent Ramon Pascual com a cartelliste, amb la projecció d'alguns dels seus nombrosos treballs premiats, sobretot en la Fira de Juliol i el Corpus de València, les Fogueres de Sant Joan d'Alacant i, especialment, els molts cartells que ha fet sobre Moros i Cristians. No podien faltar tampoc dos apartats, el de les imatges que ha dedicat al que és el seu poble, Bocairent, i aquelles imatges que ha creat sobre la Setmana Santa i que li han dut a guanyar enguany el primer premi en el concurs de cartells de la Setmana Santa Marinera de València.
Tot seguit, tant l'autor com el Clavari de la Confraria, Salva Sanchis, van destapar el cartell, que rebé un fort aplaudiment  i fou del grat de tothom.

El cartell representa, en una direcció diagonal, l'avenç processional de la nostra confraria, simbolitzada per dos elements i personatges antics: Andador amb la seua torxa i el Macip amb la seua maça. Un obre la marxa i altre precedeix la Mare de Déu, que s'eleva al fons feta amb traçades poc suaus però molt definitòries, perquè és distingible i molt correcta. Entre el Macip i l'Andador apareixen tres confrares o confraresses amb la vesta dels dies grans. Dos de majors i un de menut. Cal notar com d'uns a d'altres van passant les línies definitòries dels vestits que van reunint-se en la figura del nen, que és el protagonista del futur, i que com s'ha fet de sempre a Ontinyent, va repartint caramels...

El fons de pergamí i una tipografia clara i també definitòria completen un cartell atractiu i trencador que esperem siga del grat de tota la gent que conforma, recolza o acompanya la nostra confraria, i que els representa en el present, en el passat i en el futur.
Altre fet a destacar pel nostre Macip fou que la Confraria de la Soledat ha acomplert un fet que tenia per bàsic, realitzar un logotip i un cartell per commemorar gràficament el IV Centenari i que queden com a pròpis. Si sempre s'ha comptat amb els millors, nosaltres hem continuat fent-ho. La imatge la va tallar el millor escultor valencià del XX i ara, el millor cartellista del que portem de XXI ens ha sorprés amb l'obra.
En acabar la descoberta, Vicent Ramon Pascual explicà com va fer el cartell i l'acte el tancà el Clavari de la Soledat, Salvador Sanchis, que reiterà el profund agraïment de la Confraria cap a Vicent Ramon Pascual, i també cap a persones com ara Juanjo Alcaide que també col·labora tan intensament anmb nosaltres.

I després, el dinar de caldero, el primer dels tradicionals de la nostra Setmana Santa. Quan els periodístes acabaren la seua feina (que agraïm també sincerament) baixàrem tots a recuperar forces. Els nostres xiquets i xiquetes es varen portar molt bé, malgrat la desil·lusió que els va provocar el temps plujós, que va impedir durant tot el dia que els pugérem muntar el seu unflable de carrer.
La sobretaula, amb el repartiment de programes i la tradicional tertúlia, es va allargassar fins que el cel es va enfosquir de valent. Tot era preparar i suggerir coses per a la Setmana Santa que ja tenim ací mateix...