La Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent va ser fundada el 10 de setembre de 1610 per les oligarquies del Consell municipal i de la Vila d'Ontinyent, com a resposta social i ideològica a la gran crisi econòmica i de valors que acompanyà la terrible expulsió dels Moriscos pocs mesos abans. La funció de la Confraria era més semblant a la d'una mútua o "previsora" que no a una confraria setmana-santera com les que ara coneixem. Cal apuntar que, llavors, la Setmana Santa no es commemorava com ara, i les confraries que existien eren equivalents a grups solidaris, com ara les Ongs, però amb un gran component cristià, ja que eren fruit de la Contrarreforma catòlica impulsada pel Patriarca Ribera, Virrei i Arquebisbe de València. A Ontinyent mateix, la degana de les confraries, l'Ecce Homo, la tradicional "Capeta de la Sang", cuidava dels reus condemnats a morir i els aconsolava en el tràngol de la mort, a més de dedicar-se a la purificació dels propis esperits amb la flagel·lació que s'estilava en aquell temps.
Aquella confraria fundada en l'església de Sant Miquel no sabem quan acabà la seua funció, però prompte es veié lligada a l'emergent celebració gremial de la Setmana Santa. Desaparegué, tornà a aparéixer, fou presa per l'Ajuntament d'Ontinyent com a pas propi, i així fins que hem arribat nosaltres, amb idees, pensaments i mitjans totalment diferents, però som encara el "Pas de l'Ajuntament" i mantenim l'estima per la nostra tradició, un esperit de col·laboració i ajuda i una veneració marcada pel bellíssim pas que ara processionem. Ens veiem i som hereus, continuadors, d'aquella flama que llavors s'encengué, i per això, és una flama la imatge que recordarà des d'ara els quatre-cents anys d'aquella ocasió feliç.
Una flama que vol recollir les inicials de la Confraria en el foc, encesa sobre un pebeter que recorda la mitja lluna mariana que s'allarga també amb la M en la flama. I baix, el motiu de la celebració i un punt curiós, el reflectiment de la combinació històrica dels noms "Soledat" i "Ontinyent", que comparteixen la darrera lletra, en forma d'una creu que recorda qui som i què fem ací.
El logotip és àgil, modern i allunyat del tot a qualsevol imatge que hagués usat abans la Confraria, per més que el nostre escut també reflexe la flama i el pebeter. Tot junt dóna coherència a la tria d'una imatge de la que s'han fet quatre possibilitats bàsiques tot depenent del color de la base i dels elements, i que s'usaran segons les necessitats.
El treball ha sigut realitzat per Juanjo Alcaide i Sergi Gómez. El mateix Juanjo Alcaide ha obsequiat la Confraria amb el suport que va servir per presentar el logo a la Confraria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada