La Processó del Sant Soterrament.

Tan bon punt com vàrem acabar de dinar el Divendres Sant, va començar a ploure amb bona cosa de força, i tot feia pressagiar que, un any més, anàvem a quedar-nos sense la processó comunitària de les germandats i confraries d'Ontinyent, la del Sant Soterrament. Però no, que va escampar prompte, i malgrat l'amenaça constant, l'oratge va respectar la nostra desfilada processional, atés que es va decidir de dur-la endavant, al contrari del què passà en moltes poblacions valencianes on per persistència del mal temps o por a mesperdre que no a perdre, s'anularen les processons.

Llarga com ella sola, dura per als portadors i absolutament buida de públic en el seu tram final, la nostra Processó del Soterrament segueix, però, sent atractiva, per la varietat dels nostres passos i la presència d'elements tant significatius com ara les Ròssegues. El fet que no hi hagués el públic d'altres anys es deu, sense dubte, al fet de la pluja. Llocs com ara Sant Domingo no comptaven amb el calor d'altres ocasions. La gent preferí situar-se al principi, a l'Avinguda Torrefiel i al Barranquet, on el processionar acaba més ràpidament. Després, hi havia presència de públic a Sant Antoni, el carrer de l'Aurora i la Morereta, l'Alcalde Paco Montés i prou ja. El dos de maig, l'Almoina d'Eixea i el Carrer Major poques persones hi trobàvem...

Nosaltres, podem considerar com una bona processó la que vivírem, amb un profund sentiment i també (i per què no?), un bon grapat d'anècdotes per contar... Els nostres xiquets, com tots els anys, s'afanyaren a repartir els més de cinquanta-cinc quilos de caramels que havíem preparat, i també les estampetes amb l'oració de la Soledat que preparàrem per tal de presentar als assistents a la processó la imatge del IV Centenari.

En arribar a la Plaça de Dalt, descansàrem la Mare de Déu en dos barres. Cada pas estava posat al davant de l'edifici de l'Ajuntament Vell excepte el Sant Sepulcre i la Soledat, que es posaren enfront. Allíi vàrem escoltar en silènci els precs que es pronunciaven per part del clergat ontinyentí. I després, enfilàrem la Magdalena, el Regall i la Pujada al Fossaret per entrar en el temple de l'Assumpció per la Porta de les Dones. L'esforç per tal de dipositar en el lloc tot el conjunt processional va ser ben meritori.