.

.

.

.
.


.

.
.
.

dijous, 12 de març de 2009

Déu anys... i els que vénen. Article del Clavari de la Soledat amb motiu dels 10 anys de la represa de la Confraria




Dèu anys... i els que vénen


Article publicat al programa de la Setmana Santa d'Ontinyent 2009 pel Clavari de la Soledat amb motiu dels deu anys de la represa de la Confraria.






Enguany fa deu anys que la Confraria de la Soledat va tornar a vorer la llum dels nostres carrers, i amb este motiu ens agradaria fer-vos un repàs del que hem anant fent des que vàrem reprendre el fil de la devoció a la Mare de Déu en la seua Soledat fins a hui.

Tot va començar en una Pasqua de Resurrecció. Un grup d’amics que mai no hem deixat d’ajuntar-nos, vam pensar en integrar-nos en la Setmana Santa ontinyentina, però no per a treure un pas nou, sinó per tornar a processionar algun dels ja existents que havien deixat de fer-ho. Després d’unes coses i altres, ens decidírem per provar a treure el vell pas de la Soledat, amb la magnífica talla de Marià Benlliure i Gil propietat de tot Ontinyent a través del seu Ajuntament.

En la recuperació d’aquella Confraria històrica van ser moltes les persones que foren clau. Comptàrem amb l’ajut de qui, en aquell moment, era President de la Junta, Vicente Benavent, i de la Corporació Municipal a través de qui fou la nostra veu, Rafael Soler. Immediatament, va haver gent il·lusionada en formar part del projecte, que van participar activament i que, després, han continuat i continuen treballant per la Soledat i pel que ella representa. És el cas del filòleg i etnògraf Sergi Gómez, actual Macip de la Soledat, i l’historiador Alfred Bernabeu, Cronista oficial de la nostra Ciutat i pregoner de la Setmana Santa en 2008.

Aquell 1999 ens les veiérem de tots els colors per poder dur endavant el projecte. Restauràrem unes andes al nostre estil, com puguérem, i amb un nombre de 24 components, eixírem al carrer en la Processó del Sant Soterrament. L’estat de la imatge de Benlliure, però, no era gens correcte, estava molt afectada pel corcó com també pels ferratges que havien sostingut aquell mantó que la censurava. La Corporació Municipal, l’any 2000, a instàncies de la Confraria, aprovà i sufragà la restauració de la seua talla, que anà a càrrec d’Ignasi Gironés, llicenciat en Belles Arts.

L’any 2002 iniciàvem la nostra proposta de renovació de la Setmana Santa ontinyentina amb la recreació de les històriques andanes públiques. Des de llavors, i junt a la “Hermandad del Cristo de la Expiración y Nuestra Señora del Patrocinio”, organitzem cada Dijous Sant la processó del Silenci. Darrere vindria la Nit dels Panderos.

L’any 2004, una vegada ja assentats, suposà tota una revolució de treball. L’Ajuntament tingué a bé el sufragar un nou baiard per al processionament de la imatge. El disseny fou de Ricardo Morales i la construcció anà a càrrec de Muebles Oviedo. El senyor Gregorio Garcia Martínez en va fer les talles a partir de la proposta temàtica del nostre Macip. Celebràrem també aquell any un “estrany” i necessari 60 aniversari de la imatge amb la publicació de tots els textos que sobre la Soledat hi havia disponibles a l’Arxiu Municipal d’Ontinyent i la nostra primera exposició. També posàrem en marxa la plana web i encetàrem l’edició de material gràfic propi, començant pel canvi del logotip i seguint amb l’edició de cartells, estampes, llibret i material publicitari. En esta feina sempre hem comptat amb el treball de Vicente Cambra i de Sergi Gómez, i entre les edicions més satisfactòries es troba la que fem anualment de la “Vella Quaresma”, una tradició valldalbaidina que està fent-se necessària en el nostre calendari vital i que du la imatge de la confraria molt més enllà del que mai no havérem pogut imaginar.

A partir de 2005, establim contactes amb diverses entitats que, com nosaltres, mantenen la devoció per la Soledat. Aquest agermanament ens ha dut a desfilar en processons de la Setmana Santa Marinera de València i a Carcaixent.

L’any 2006, l’Ajuntament ens va cedir un espai reduït al carrer del Cordellat, suficient per a poder emmagatzemar tots els arreus de la Confraria, majoritàriament de propietat municipal, per tal de disposar d’ells prop del nostre espai propi d’actuació, l’Església de l’Assumpció. Des d’aquell moment, la cura del material és molt més cómoda i efectiva.

L’any 2008 realitzem el nou estendard de la Confraria i rebem en obsequi el motet “Flor de Soledat”, signat per la compositora ontinyentina Mira-Rosa Molina. Després de constatar les necessitats que imposa el nostre continu creixement, ens veiem abocats a buscar una seu social. En este menester, han sigut un pilar fonamental les Germanes de la Caritat, que ens han cedit el primer pis del carrer Església 16 que, properament, anem a reformar. I com que ja superem els cent associats, quan cal fer alguna reunió, compartim la planta baixa d’aquell edifici amb l’Associació de Veïns de la Vila, entitat de la qual també formem part. .

La Confraria de la Soledat té molt que agrair als seus confrares que volen Confraria, als col·laboradors i als nostres amics. I així volem fer-ho. I donem les gràcies a tothom, des de les Germanes de la Caritat a l’Associació de Veïns i la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria. A Esther Garcia, a Arantxa Vidal, a Juan Torres, a Manolo Díaz, a Violeta Sanchis, Carmencita Aliaga, Fina Aliaga, Magdalena (que amb Déu sia), a la gent d’Alu-Vall i Transportes Revert, a Rafel Sanchis i Ferri, a José María Bataller, a Mario Bataller, Maria del Carmen Bataller, Cecilia Torro, a la Caixa d’Ontinyent, a José Miguel Martí, a José Antonio Calatayud, a José Vicente Muñoz, a Francisco Llavero, a Antonia Francés, a Joaquín Montés, a Rafa Martí, José Enrique Tortosa, Quique Orquín, Mila-Rosa Molina, Saül Gómez, Fernando Fuertes, Àlvar Monferrer, Daniel Alfonso, Casimir Romero, Joan Cambra Mataix, Ricardo Morales, Violeta Montoliu, Isabel A. Baixauli, Ramon Haro, Joan Olivares, la revista Crònica, el Periòdic d’Ontinyent, Vilaweb-Ontinyent i a tots aquells que, d’una manera o d’altra, hi ha col·laborat en el nostre projecte, i molt especialment, a l’Ajuntament d’Ontinyent, el nostre President d’Honor, i a les seues Corporacions Municipals presidides per Vicent Requena, Rafael Portero, Manuel Reguart i Maria Lina Insa.

El que el 1999 va començar amb apenes 24 components, ara ha multiplicat aquest número per quatre, i ja superem els 110 confrares i confraresses. I la il·lusió, que va a més, ajuda a dur endavant este treball tan llarg com intens. Els qui començàrem la tasca, ens il·lusiona el vore que hi ha gent que comparteix la nostra il·lusió i està preparada per assumir responsabilitats. S’apropa el moment d’un primer canvi de gent en la direcció de la Confraria, des de la satisfacció que hem tingut d’encapçalar el projecte. Esperem i desitgem que els propers anys siguen igual de satisfactoris i donen igualment bon fruit. La nostra intenció de recuperar una vella idea i dur-la actualitzada a l’Ontinyent de hui ens va fer assumir que som hereus d’una tradició molt rica, la de la devoció a la Soledat. A l’any que ve, celebrarem joiosos els quatre-cents anys de la fundació de la Confraria històrica, de la que ens sentim totalment continuadors. Serà el moment de juntar eixe passat de saó amb l’avui tan esplèndid per assegurar-ne la continuïtat en el futur. I això, serà amb l’ajut de tots vosaltres.


Salvador Sanchis i Ferri
Clavari de la Lloable Confraria de la Soledat d’Ontinyent.