LA COFRARIA DE LA SOLEDAT D´ONTINYENT

Una Manifestació religiosa

Isabel Amparo Baixauli Juan

Des de l'Edat Mitjana s'estén per Europa tota una xarxa d'associacions, tant de tipus professional, beneficoassistencial com religiós, que tenen per nom confraries. La seva activitat serà molt variada, però, fonamentalment, serà beneficoassistencial. Cada ofici tindrà la seva pròpia confraria sota el patronatge d'un sant. Els objectius perseguits per aquestes associacions són dos: un és celebrar adientment la festa del sant amb solemne missa i processó, i el segon consisteix en socórrer els confrares i les seves famílies quan tenen dificultats 1. Hi ha confraries únicament assistencials, dirigides cap els més necessitats de la societat, com ara els orfes. Un bon exemple és la Confaria d'Òrfenes a Maridar 2. No ens podem desentendre de les religioses, que naixen par a manifestar, solemnitzar i organitzar la devoció per un sant o per una advocació. Les solemnes misses i processons seran els actes més habituals de les seves manifestacions religioses. Independentment de la seva finalitat, totes les confraries assumiran més tard o d'hora una tasca assistencial. La seva popularitat guanyarà adeptes, que deiaran en les seves mans una filada d'obres pies amb objectius assistencials. L'argenter Miquel Sabater deixà una obra pia, destinada a maridar òrfenes, parentes o filles d'argenters, en mans de la Confraria de Sant Eloi, la dels argenters 3. No serà un cas aïllat. Molts dels artesans i de les seves vídues funden obres pies que deixen en mans de les confraries dels seus oficis. En aquest cas, aquesta solidaritat s'estén cap a l'altra família més extensa, els membres i parentela de la confraria. L'individu com a tal no existeix sinó com a membre d'una família, una parròquia, un ofici, una confraria, etc. Aquesta pertinença serà la identificació d'hom, i el recurs més valuós per a relacionar-se i per a sobreviure quan van mal les coses.
Les confraries religioses valencianes han estat, en els últims temps, objecte d'estudi 4. A partir de Trento, naixen nombroses confraries a tot el territori valencià 5. La confraria de Nostra Senyora de la Soledat d'Ontinyent ve a afegir-se'n amb la particularitat d'ésser una confraria model, que difon la Contrareforma 6. La devoció per Nostra Senyora, com les múltiples accepcions, no és nova, ve de l'Edat Mitjana. Un bon exemple de confraria sota aquesta advocació és la de Nostra Senyora dels Ignocents, Màrtirs e Desemparats 7, amb gran acollida popular per la seva tasca assistencial. La devoció mariana culmina al segle XVII amb la implantació del misteri de la Immaculada Concepció, veritable dogma contrareformista que serà festejat solemnement en múltiples ocasions a València al llarg de tota la centúria 8.
La societat barroca viu una desmesurada escenificació de totes les seves manifestacions, ben calculada, sense improvisacions 9, com ara religioses, cíviques, festives, etc. Les manifestacions religioses, tant les populars com les imposades des de l'élite eclesiàstica, són escenificades a tot arreu. Moltes confraries sorgiran, fonamentalment, per a organitzar les solemnes celebracions. En aquests casos, la confraria esdevé un mitjà que fan servir els estaments eclesiàstics per a orientar la religiositat del poble cap els nous dogmes de la Contrareforma , per més que l'Església té uns altres mecanismes per a difondre'ls, com ara el sermó 10. Des de Trento, les confraries estan controlades per l'església, incloent-hi en l'equip dirigent un prior eclesiàstic 11. L'oligarquia local també participarà al govern de les confraries, i ho farà servir per manifestar el seu poder. En aquest context, s'inscriuen els inicis de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat d'Ontinyent.
1.- L'ideari religiós de la confraria.
La confraria de Nostra Senyora de la Soledat d'Ontinyent naix el 8 de setembre de 1610; el dia de la Nativitat de Nostra Senyora, diada molt assenyalada del calendari marià. És quan es reuneixen i es congreguen, a l'església de Sant Miquel d'Ontinyent, les autoritats locals, religioses i civils, el mossén Salvador Sanchis, el regent de Justícia, el cavaller Gaspar Febrer, el Jurat en Cap, el també cavaller Josep Pasqual, i altres cavallers i ciutadans, per a constituir els capítols de la confraria de la Soledat. No és casual el dia, serà el de la seva festa anual. Moguts per la devoció funden la confraria en memòria de la soledat que van patir tant el fill, Jesucrist, com la Mare de Déu, a l'hora de la mort i la passió del fill. La confraria té com objectiu venerar la Soledat , devoció que es manifesta el Divendres Sant amb la participació dels confrares en la processó, com altres confraries d'altres indrets ja feien 12. Uns participen en la solemne processó amb un ciri, uns altres porten el baiard de Nostra Senyora i els penons. El dia de la Nativitat de Maria serà la diada de la confraria. La festa es celebrarà amb cantors i menestrils, i un sermó. Totes aquestes despeses correran a càrrec de la confraria. El dia de la Purificació de Nostra Senyora participaran en la seva celebració el prior, clavari, sotsprior, síndic i escrivà amb un ciri blanc, que els proporcionarà la confraria. Les altres festivitats en què s'hi participarà per devoció no aniran a càrrec de la confraria. Els objectius perseguits per aquesta confraria són propis de la Contrareforma i del nou tipus de confraria que apareix 13.
2.- L'organització interna
L'equip directiu de la confraria estarà format per un prior eclesiàstic, un clavari, un majordom secular més els quatre que porten el baiard (dos cavallers i dos ciutadans), i els dos que porten els penons (un cavaller i un ciutadà). Serà nomenat clavari un cavaller, i un ciutadà com a majordom. El clavari s'encarregarà dels assumptes econòmics de la confraria. Cada any es reuniran el Diumenge de Rams per tal d'elegir uns altres nous regidors per la confraria. Els ingressos econòmics seran, en principi, les quotes dels confrares i possibles caritats. Per a entrar en la confraria cal pagar quatre sous en principi, i cada any, tres sous, repartits ens tres partides: un sou el Divendres Sant, un altre el dia de Nostra Senyora de Setembre i el tercer sou el dia de Nadal. La recaptació estarà en mans del clavari, que cada any rendirà comptes al nou clavari el dia de l'Ascensió.
El veritable govern es concentrarà en mans del prior, el clavari i el majordom, i començarà cada Diumenge de Resurrecció. Tots tres representaran la confraria a la processó del Divendres Sant i decidiran quines seran les despeses de l'any, a més de les estipulades als capítols. L'oligarquia local i l'Església estan al capdamunt del govern de la confraria i controlen les seves manifestacions religioses i beneficoassistencials. Hi haurà un síndic que serà un confrare notari, elegit cada tres anys per a recollir per escrit els actes de la confraria, dos baciners, que assistiran cada diumenge i dies festius a la confraria, andadors i macips, entre els oficials. Cada quatre anys, els andadors i els macips rebran roba de la confraria per a complir les seves funcions. Els andadors vestiran sotanes blanques, mantons i capirons amb barrets blaus. Els macips estaran guarnits amb cotes, capirons i barrets blaus. Per a tenir un càrrec en la confraria cal haver pagat les quotes, i haver transcorregut tres anys des de la darrera vegada que hom en va exercir algun. Quan hom és elegit com oficial no pot refusar, en cas contrari en correria en pena de vint sous – deu serien per a la confraria i els altres deu pel Justícia, qui insta la instància-. Els oficials poden ésser substituïts per altres confrares en cas d'absència, malaltia o just impediment.
3.- Els capítols ordinaris
Al llarg de l'any, cal fer tres capítols ordinaris: un el Diumenge de Rams, l'altre el tercer diumenge de juny i el tercer el darrer diumenge de desembre. L'Andador convocarà en andana pública la reunió dels capítols i l'hora en què s'iniciaran. Passada l'hora assenyalada, tots els confrares que assistiran podran dictaminar totes aquelles coses que siguen necessàries a la confraria –noves ordenacions, etc-, amb tanta força i autoritat com si fossen reunits tots els confrares. Quan s'enceta la votació no es pot contradir el vot d'un altre confrare. Qu ho incompleix, paga una pena d'una lliura per la lluminària de Nostra Senyora de la Soledat. La votació es farà amb el màxim ordre.
Sense cap mena de dubte, la confraria de Nostra Senyora de la Soledat d'Ontinyent és una confraria de la Contrareforma. L 'acte fundacional recull l'ideari amb molts elements –la devoció mariana, el control eclesiàstic, la devoció passional-, i altres propis d'una societat barroca que necessita manifestar-s‘hi i transmetre el seu discurs social, cultural, econòmic, polític i religiós. La religiositat del poble és reorientada amb tots els instruments que hom té a l'abst, com ara les processons, confraries, púlpit, etc. Els capítols de Nostra Senyora de la Soledat , autoritzats pel Portanveus de General Governador, obeeixen a les coordenades religioses i socials de principis del segle XVII.
1610, novembre, 18, València
Autorització del Portanveus de General Governador del regne de València dels capítols de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent.
A.R.V. (Arxiu del Regne de València). GOVERNACIÓ, Litium, 2687, any 1610, mà 2, 19v (encapçalament) mà 6, 8r – 11v
Die jovis initulato XVIII novembris anno a nativitate Domini MDCX Anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo, die, vero intitulato, decimo octavo novembris. Davant la presència del Portant-veus de General Governador de la present ciutat y regne de València e o en sa cort y audiència, personalment, constituhït Gaspat Vallés, notari, síndich y procurador de la Confraria de la Soledat , de la Vila de Ontinyent, lo qual posa la scriptura del thenor següent.
Davant la presència de vostra Senyoria Portant-veus de General Governador de la present ciutat y regne de València, personalment constituhït Gaspar Vallés, notari, síndich y procurador de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat , de la Vila de Ontinent en tota aquella via y forma e manera que de justícia pot e deu. Diu e propossa que certs particulars de la vila de Ontinent, devots de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat , ab acte rebut per Jaume Joan Molina, notari públich de la ciutat y regne de València, en VIII die del mes de setembre propassat, han fundat una confraria. Y per a conservació de aquella, han fet certa capitulasió e deliberasió per a mayor fermetat de aquells. Se ha capitulat entre dites parts, se hagués de autorisar per vostra Senyoria. Per al qual efecte du ell, dit propossant en dit nom, que ab los presents scrits presenta dit acte de capitulasió e concòrdia a vostra Senyoria, que puix aquells en res ni per res no és perjudicial a persona alguna. Y és molt gran quietut de dita confraria y sosietat dels confrares se servís manar-los decretar y autorisar. Y en aquells interpossar les autoritats y decrets per a què, in eventum, se haja de observar lo contengut en dita caputulasió e concòrdia. Donant facultat al Justícia de dita vila de Ontinent que puga posar en execució dita capitulasió, en son cas y lloch, y executar les penes en aquella contengudes com així etc compliment etc implorant etc.
Possada dita scriptura, illico, lo dit Portant-veus de General Governador remés la provisió per aquella faedora al doctor Gabriel Sancho, generós, son assessor en les causes civils lo qual, hius manus propria, feu la provisió següent:
Die VIII setembris anno a Nativitate Domini MDCX
En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist, ajustats e congregats en la església del gloriós Sant Miquel, de la present vila de Ontinyent, mossèn Salvador Sanchis, Gaspar Febrer cavaller, menor de dies, Regent de Justícia, Joseph Pasqual, cavaller, Jurat en cap, Vicent Pasqual, Andreu Tonda, Nofre Pérez, Joseph Febrer, menor, Francés Pasqual, cavaller, Gabriel Balleanera, doctor en medicina, Thomàs Bodí y Vicent Cubelles, ciutadans, tots vehïns e habitadors de la dita vila a honor y gloria de Nostre Senyor Déu, e la Gloriosa Verge Maria, mare sua, Senyora Nostra, y en memòria de la solectad que sentien lo un de lo que Jesuschrist, fill de aquella, e Senyor e Redemptor Nostre, estigué en lo sepulcre, de la hora de la mort, pasió de aquell fins la seua gloriosa resurecció. Moguts de pia y sancta devosió, deliberaren, fos intituhïda e fundada en la dita església de Sant Miquel, en la capella e regidora en dita sglésia, sots títol e memòria de la Soledat de la Sacratíssima Verge Maria en lo modo e forma següent:
I - Primerament, que la dita confraria sia regida, governada y administrada per un prior eclesiàtich, clavari, majordom secular, e quatre persones, nomenades per a portar les andes de la Gloriosa Verge Maria de la Soledad , e dos per a portar los pendons e insignies. Les quals nou persones hajen de regir y administrar dita confraria en lo modo y forma per los capítols inmediate següents declaradora.
II – Ittem, que lo prior, clavari e majordorm y els quatre que.staran senyalats per aportar les andes, y els dos per a portar los pendons, se hajen de ajuntar cascun any lo diumenge de ramans, y nomenen altres nous persones, les quals hajen de regir y governar dita confraria lo anys subsegüent, comensant lo dia de Pasqua de Resurecció, inmediate, següent
III – Ittem, que per a portar les andes de Nostra Senyora sien nomenats dos cavallers y dos ciutadans, y per a portar los pendons un cavaller i un ciutadà, y per a clavari sia nomenat un cavaller, y per a majordom un ciutadà. Y, si a cas y agués alguna dificultat, es reserven los oficials de la confraria facultad per a fer la nominasió de la manera que millor convinga.
IIII – Ittem, que a qualsevol confrare haja de pagar per la entradada quatre sous, y en les tres sitiades, que cascun any y haurà, que seran la primera lo Divendres Sant, la segona lo dia de Nostra Senyora de Setembre, y la tersera lo dia de Nadal, aja de pagar en cada sitiada un sou.
V – Item, que lo clavari haja de rebre tot lo diner, axí de sitiades com de entrada y qualsevols altres caritats. Y que, acabat son any, done conte y buyde lo diner en poder del clavari nou. Y açò tinga obligació de fer fins al dia y festa de la admirable Assensió.
VI – Item, dit diner sia gastat per los oficials de dita confraria en coses pertanyens a d'aquella conforme als dits oficials, ço és prior y clavari y majordom, millor los parexerà, que sia en augment de dita confraria.
VII – Ittem, que cada confrare haja de portar lo dia de prosesó del divendres sant una acha o siri blanch.
VIII – Ittem, que se hajen de fer, a costa de dita confraria, tres siris blanchs, a saber: lo hú per a el prior, lo segon per a el clavari, lo terser per a el majordom, per a companyar dita prosesó.
VIIII – Ittem, que los confrares, que seran possats en redolins per a oficials, trets que seran dits oficials, los altres que restaran y esseran asolats resten insaculats per a l'altre any aprés següent. De tal manera que no puguen ser trets los sobredits fins tant hixquen a llurs officis, sinó serà per justa causa aconeguda de tot lo capítol o la major part de aquell.
X – Item, que ningun confrare puixa entrar a ofici algú de dita loable confraria, fins tant haja pagat los capítols que deurà y tot lo demés que serà deutor a d'aquella, fins sien passat tres anys de sos oficis, si seran ja estats oficials
XI – Ittem, que lo dia dela elecció de oficials se hajen de elegir dos baciners, los quals cascun dumenge y festa asistixquen en dita confraria
XII – Ittem, que, de tres en tres anys, lo dia de la elecció dels oficials se haja de fer y es fasa un síndich, notari, que sia confrare. Lo qual sia tengut y obligat de rebre tots los actes consernents a la dita confraria, francament, y sens salari algú, y tots los altres treballs que prestarà per aquella. La qual elecció se haja de fer y es fasa a vots. Y, lo tal síndich, notari, en lo principi de son regiment, haja de jurar y jure de haver-se bé, y, realment, en dit sindicat segons Déu y sa consiènsia, y que guardarà y farà guardar totes les ordinasions e institusions de dita loable confraria, segons ses forses bastaran
XIII – Ittem, que cascun any se haja de fer dir y selebrar, ab cantors y menestrils y sermó, la festa y solemnitat de la Navitat de Nostra Senyora a VIII de setembre. Y, si los oficials de dita confraria per ser devosions voldran solemnisar les altres festivitats, segons la damunt dita, les puguen solemnisar a despesses de aquells y no a despeses de dita confraria. Assó ajustat, que lo dia de la Purificasió de Nostra Senyora sien donats als dits prior, clavari, sotsprior, síndich y scrivà un siri blanch de una lliura.
XIIII – Ittem, que tota hora y quant qualsevol confrare de qualsevol estament e condisió, que sia, que serà elet en oficial de dita loable confraria, y, en aprés, per los respectes a ell ben vist, renunciarà a aquella, que lo tal axí renunsiant sia encorregut y encórrega en pena de vint sous, moneda real de València, irimisiblement, pagadors y exugedors, ço és: la mitat per a el justícia e o a son assessor, davant lo qual se farà e instarà dita instànsia per lo síndich de dita confraria, y la altra mitat per la obra y despessa de dita confraria. La qual instànsia sia tengut fer e instar lo síndich, de lo qual guany ne fasa entrada lo dit clavari.
XV – Item, que si algun confrare, ab enuig o sens enuig, dirà que.l traguen de confrare, y que no vol ser confrare, que lo tal confrare sia alineat del llibre dels confrares de dita confaria, y no sia agut per confrare de aquella. Y pague lo que deurà de capítols y altres coses, que deurà fins lo dia que.s farà raure de confrare. Y, lo tal, axí lineat, no puxa ésser admés a confrare sinó en capítol general.
XVI – Item, que los dits oficials, e cascú de aquells, en cas de malaltia, absència o just impediment, puguen subrogar un altre confrare de sa condisió. Lo qual, en dits casos e no en altra manera, tinga lo mateix poder que lo tal official que.l subroga té. E lo tal subrogat sia tengut de prestar, en mans y poder del síndich de dita confraria, lo jurament de los oficials sobredits acosumen prestar cascun any
XVII – Ittem, que cascun any se hajen de tenir tres capítols ordinaris, ço és: lo diumenge de rams, lo terser diumenge del mes de juny y lo terser diumenge del mes de dehembre: Los quals se hajen de convocar ab andana pública per a què dits capítols e congregasions se puga comunicar la utilitat y profit y assenso de dita confraria y conservació de aquella.
XVIII – Item, que tota hora, y quant serà feta convocasió a dits capítols ordnaris per lo andador de dita confraria ab andana pública, que los confrares de aquella, qui presents se trobaran en dit capítol, hara sien la major part o la menor part de dits confrares de aquella, pasada la hora per a la qual serà feta dita convocasió a dits capítols, puguen fer y fermar qualsevols constitusions, provisions, orinasions y obligasions y altres actes a d'aquells ben vists. Y aqells sien de tanta forsa y valor com si per tots los dits confrares o la major part de aquells fosen fets i fetes ab asistènsia. Emperò del Justícia, o Llochtinent, o Assessor de aquell, y del síndich de dita confraria, e no sens aquell, presehint relasió faedora per lo andador de dita confraria
XVIIII – Item, que en qualsevol de dits capítols y altres, si stendran tota hora e quant votarà algun confrare, que ningú dels altres confrares no li contradiga, ni parle, fins tant lo dit confrare haja votat y vinga lo vot en son orde, y axí essegueixca de uns en altres. E aquell confrare que contravindrà votant algú, pagués de pena una lliura de sera per a la llumenària de Nostra Senyora de la Soledad , pagadora y rremisiblement
XX – Item, que los confrares de dita confraria que huy són y per temps seran en capítol ordinari, com damunt és dit, puguen millorar e ajustar a la present ordinasió, si ben vist los serà, puix sia en utilitat de dita confraria, ab asistènsia, emperò, del síndich de aquella y no en altra manera. E que los presents capítols i ordinasions e altres faedores hajen de ésser decretats per lo governador de la ciutat de València, e Vicari general e oficial
XXI – Ittem, que als andador y macips de dita confraria se.ls hajen de donar robes, de quatre en quatre anys, és a saber: als andadors sotanes blanques e mantons e capirons ab barrets blaus, y als macips cotes, capirons e barrets bllaus. De totes les quals coses requeriren a mi, dit Jaume Molina, notari, ne rebés acte públich per aver-ne memòria en lo esdevenidor, lo qual fonch rebut per mi, en son ment, los dia, mes e any desusdits.
Presents foren per testimonis Pere Elín, llaurador, y Vicent Sans, teixidor, vehïns de Ontinent
Recipi ego Jacobus Joannes Molina, notarius publicus civitatis et regni Valencia, pre in sertum deliberasionis intrumenarum, aliena manu scriptum, in quorum fidem et testimonium hie me suscribo et meum solitum apono signum (signe notarial).
Ultimo vero, die intitulato decimo octavo, mensis novembris, anno a Nativitate Domini MDCX. Davant la presència de vostra Senyoria, lo Portant-veus de General Governador de la present ciutat y regne de València, personalment, comparegué Gaspar Vallés, notari, dicto nomine, ab lo qual fonch publicada a la sentènsia del tenor següent:
Jesuchritus. Et dictus Gerens vices Generalis Gubernatoris presentis civitatis et regni Valencie. Visa in primis quadam scriptura, posita per Gasparem Vallés, notarium, sindicum et procuratorem confratrise Virginis Marie de la Soledat , vile de Ontinyent, sub die XVIII, mensis novembreis, et provisioni et in calse eiusdem continuata. Visas capitulasiones et ordinasiones, factas et formatas per oficiales et singulares personas dicte confrarie, receptasque per Jacobum Joanne Molina, notarium, sub die VIII mensis setembris prom me preteriti labentisque anni. Visis videndis. Attento quod dicte capitulasiones et deliberasiones sunt facte per dictos confratres dicte confratrise, ad utilitatem dicte confratrise, et inter ipsos mes confratres. Et non adversantur foris et privilegis presentis regni ideo providet, quod laudat et provat predicta capitula et ordinasiones, et unum, quoque ipsorum a primis eorum lineis esque, ad ultimas inclusive. Interponendo, pro ut presenti interponis in huisdem autritaten suam judicialem partem et drecretum et in cosequensiam predictorum providet quod justicia dicte vile de Ontinent per sic mitere execucionis dicta capitula et deliberasiones quo si et cumque fuerit requesitus per clavarium judicium seu oficiales dicte confratrise, ex requendo penas in dictis capitulis apositas ut omplioribus expensi parcatur latu et. Vt Snacho, Assessor.
Sentènsia, donada e promulgada per lo dit Porant-veus de General Governador, que desús, que la dita sentènsia dóna e promulga los dits dia, mes e any desusdits. Senyal de mi, dit Portant-veus que desús que la dita sentènsia dóna e promulga.
Presents foren per testimonis a la publicasió de dita sentènsia Domingo Monreal y Vicent Fortea, notaris, habitants de València.