Acta de la Benedicció del Baiard de la Imatge de la Mare de Déu en la seua Soledat d'Ontinyent

Sent el dia 13 de març de l'any de 2004, el tercer dissabte de la Quaresma , ens trobem reunits a Ontinyent ( la Vall d'Albaida), a l'església de l'Assumpció de Nostra Senyora Santa Maria, per procedir a la benedicció del nou baiard de la imatge de la Mare de Déu en la Seua Soledat.
El bastiment del nou tron, necessari atés l'estat lamentable de l'anterior, ha estat patrocinat, sufragat i entregat a la Confraria de la Soledat per l'Excel·lentíssim Ajuntament d'Ontinyent, propietari de la imatge que, ara fa seixanta anys, van tallar en fusta les destres mans del mestre Marià Benlliure i Gil.

En aquest baiard, d'estil clàssic valencià fet en fusta de mobila, la Confraria de la Soledat ha volgut reflectir un seguit d'imatges en talla que resumeixen la història de la nostra entitat: la devoció a la imatge de la Soledat , un homenatge al constructor de la tant bella talla i, especialment, eixa íntima relació històrica entre les ontinyentines i els ontinyentins i l'advocació passional de la Mare de Déu Sola. Així, Ricardo Morales ha fet el disseny i Muebles Oviedo l'estructura. Les talles han estat una obra personalíssima i meritòria del senyor Gregorio García Martínez, qui ha interpretat a la perfecció la voluntat transcendent d'aquest tron, que sempre hem volgut prou digne per tal representació.

Així, en la part frontal inferior, trobem tres talles, una central que representa la imatge identificativa tant de la Soledat de la Mare de Déu com també de la seua confraria: un cor inflamat i ofegat per una corona d'espines que l'estreny i travessat, al seu temps, pels set punyals que conclouen la tradició dels set dolors de Maria.

A la seua dreta trobem l'escut oficial actual de la nostra Vila Reial i Ciutat, una ciutat-castell amb tres torres i envoltada d'aigua, sobre la torre central, les armes quatribarrades dels nostres reis, i sobre les laterals, dos grifons o grius que llencen aigua des dels seus becs.
A l'esquerra, hi ha representada la nostra bandera ontinyentina, la Senyera Quatribarrada, l'Oriflama amb què les nostres milícies locals encapçalaven la defensa de la terra, símbol i signe de la nostra memòria i història i costum i dels senyors de la Vila, els reis de la Corona d'Aragó.

A la vessant esquerra del baiard trobem dues noves talles. En la primera hom ha volgut reflectir el lloc on, des de 1610, l'any de la fundació de la històrica Confraria de la Soledat, aquesta desenvolupà les funcions per les qual fou creada; és l'església de Sant Miquel Arcàngel, de la qual es reflecteix la imatge que d'ella tenim si la contemplem, com els ontinyentins del temps de la llegenda de la vinguda de l'Arcàngel, des del Mirador de la Vila. A la vora, contemplem una versió d'un dels símbols tradicionals de sant Miquel, les dues serps que, enroscades, es mosseguen la cua. En aquesta ocasió, es troben orlades amb les inicials llatines “QSD”, senyal nominal de sant Miquel, el nom del qual és, en llatí, “Quid Sicut Deum”, Qui com Déu? en el nostre parlar comú.

Seguidament, es copien les velles inscripcions llatines que ennobleixen el temple miquelià, en què es parla del paper intercessor de sant Miquel davant la Mare de Déu: “Cuius honor praestat benefitia populorum /et oratio perducit ad Regna Coelorum. / Michael Archangel venit /in auditorium populo Dei”.

A la banda dreta del tron, podrem copsar dues noves talles. Representa la primera l'església aquesta mateixa de l'Assumpció de Nostra Senyora Santa Maria, indret que acull actualment les activitats religioses de la Confraria i on es custodia la imatge de la nostra Soledat. Es completa amb el símbol més conegut de la Mare de Déu, la “M” majúscula sobre una mitja lluna i coronada, presa de la imatge d'uns antics goigs.

La segona talla representa la Confraria de la Soledat tot processionant la seua imatge. Hom ha volgut reflectir les dues processons en què participa l'entitat tot i afegint els costums populars que li són propis. Així, i en primer lloc, es pot veure a les confrares i confraresses com fan rodar matraques, entreguen caramels als espectadors i cremen ciris en la processó del Sant Soterrament. Darrere de la imatge, es representa la processó del Silenci: mentre un confrare porta una atxa, un altre ens fa callar en senyal de respecte.

Al darrere del baiard, les dues talles que arredoneixen el conjunt. En la primera hem volgut reproduir la fotografia de 1943 en què Marià Benlliure contempla en oració devota la imatge del seu Crist Jacent, obsequi preciós dels Fabricants Tèxtils a la Ciutat d'Ontinyent. A un temps, hem volgut esculpir-lo tot imaginant la seua altra obra ontinyentina, la nostra Soledat de la Mare de Déu.

La darrera talla representa una escena religiosa, la de la Pietat de la Mare de Déu que sosté el seu Fill mort en braços, imatge aquesta clàssica de la Soledat. Com a referent espacial, i substituint el Jerusalem bíblic, trobem l'Ontinyent actual, una imatge del Pont Vell i la Vila des de la Cantereria; la nostra quotidianeïtat acull la Fe i la rememoració de la Passió de Crist constantment.

Procedim, doncs, a la benedicció preceptiva d'un baiard que tindrà un ús religiós, dut en les processons ja siga sobre carro vehicle o bé als muscles d'un màxim de dihuit portadores i portadors.

I per tal que en quede constància, estenem aquesta Acta de la Benedicció, feta ara, en els 394 anys de la fundació de la Confraria de la Soledat, quan era Síndic i Procurador de la Confraria en Gaspar Vallés, rector mossén Salvador Sanchis, Justícia en Gaspar Febrer, i Jurat en Cap en Josep Pasqual; i en el sisé aniversari de la seua darrera refundació.
Hui, sent Alcalde-President de l'Ajuntament d'Ontinyent en Manuel Reguart Penadés, President de la Confraria en Salvador Sanchis i Ferri i Plebà de l'Assumpció en Fernando Cremades. Sent així mateix l'any que fa el primer centenari del nomenament de la nostra Vila Reial com a Ciutat.

“A honor i glòria de Nostre Senyor Déu i la Gloriosa Verge Maria, Mare Seua, Senyora Nostra, i en memòria de la soledat que sentien quan Jesucrist, fill d'aquella, i Senyor i Redemptor nostre, estigué en el sepulcre, de l'hora de la mort, passió d'aquell fins la seua gloriosa resurrecció.”