.

.

.

.
.


.

.
.
.

dijous, 17 d’abril de 2014

Fa deu anys que "Som Soledat"...





Els confrares i les confraresses de la Soledat usem molt sovint la frase "Som Soledat", i en usar-la, hi ha moltes coses positives que volem dir..., coses entre les quals esperem estiguen la germanor, la voluntat, l'orgull pel treball fet i l'esperança pel treball per fer...


A punt per treure el baiard, nou de trinca, del taller de "Muebles Oviedo".

Ara s'acompleixen deu anys de la creació d'aquesta frase. Va ser en aquell any 2004 quan, entre presses variades i complicades urgències ens posàrem mans a l'obra per commemorar una data tan estranya com els 60 anys de la creació de la imatge de la Soledat per part de Marià Benlliure i Gil. Els motius vos els hem contat moltes vegades: calia posar en valor la imatge i assentar d'una vegada per totes la propietat de la imatge per part del Consistori d'Ontinyent. D'ací la publicació, d'aquella manera, del llibret on recollíem tanta cosa, des de els estatuts originals de 1610 a les radiografies que s'havien fet a la imatge, l'acta de la benedicció del baiard (que aquest any acompleix també el seu desé aniversari)... un poti-poti de raons que ara, vistes des de la distància, ens rejoveneixen i ens duen, sense dubte, un somrís als llavis. Si ha passat temps i han passat coses... Recordeu aquella exposició que vam anomenar també "Som Soledat"? No s'ha vist cosa més il·lusionada ni més atacada també..., quin caos. Recordeu les panderoles?

I ara que la imatge fa setanta anys i no ho hem recordat, potser perquè esperarem als 75, encara "Som Soledat"...


Imatge del primer assaig dels portadors de la Mare de Déu amb el baiard pel troç més estret del recorregut del Silenci. Bona rascada férem, recordeu?



El nom ve d'un motet. És el títol del primer motet que va escriure's específicament per a una confraria ontinyentina. "Som Soledat" va ser composat per Quique Orquín Aleixandre, i sobre la seua música, el nostre Macip, Sergi Gómez i Soler, va escriure uns versos molt especials. Un diàleg entre dos grups, un de dones que representa la Mare de Déu i altre d'homes, que signifiquen els pobladors d'aqueix Jerusalem-Ontinyent que ens és la Vila. Sergi es basà en la tradició tan nostra dels cants de Passió en què la Mare de Déu busca el fill i li responen que està camí del Calvari.
Vos copiem el poema per si no el coneixeu. I recordeu el què som: Soledat.


Qui m’ho pot dir on és? L’heu vist passar?
A qui busqueu? Què a qui cerqueu?
El meu car fill. Són plors de mare els meus recels?
El vostre fill? No serà aquell que anava pres?
L’han condemnat? Tallen punyals mon cor.
Arrossegat. Movia al plor.
Arrossegat. Penjant en creu...
Duia una creu. Mort el veureu.


Heu mort mon bé. El meu delit.
Nostres pecats l’han mort. La vostra sang es clou.
Jo t’he parit. Fill, no respons al meu abraç?
Sense esperit. No pren caliu del vostre braç.
Tu i jo tant sols; que el sol s’ha fos.
Pasqua de dol; ventre trencat i fosc.
Som Soledat. Déu proveeix.
Sols hem quedat, tot és silenci.
Fosca aniré. Fill meu hem mort.
Confiarem. Esperarem. Obscur condol.
Som Soledat.
Som Soledat.



Fa deu anys que eixírem, plovent, per a fer Silenci...