.

.

.

.
.


.

.
.
.

diumenge, 23 de març del 2014

La Confraria de la Soledat. El Pas de l'Ajuntament.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOiefKlE9rthT0HoDCXyYUu9kGuGDTaWKkqEdqB0FYVouFZmlnFN7H1Ba7O1R8Di3AO6UlGf_-qHrQAbAEuf9bt8Cl3PmfIybApiZCMkptHzDFDx4H8qtCU8j4AApDrlZtBQyNEAuNh20/s1600/fotos+2009+jvgt+108.jpg




El nostre confrare Alfred Bernabeu, Cronista de la nostra Vila Reial i Ciutat, ha tingut a bé publicar aquest cap de setmana el següent article en el periòdic "Lo Clar" i ens l'ha remés així mateix per tal que siga publicat en el nostre blog. En ell ens presenta una documentació inèdita oficial de l'Ajuntament d'Ontinyent de 1822 que aprofundeix en la lligassa històrica existent entre el processionament passional de la imatge de la Soledat i el consistori ontinyentí. Li agraïm de cor el seu interés i la seua deferència.




El dimecres 5 de març va començar el període quaresmal, un temps per als cristians dedicat a la penitència i a les privacions corporals. En aquest sentit, el quart manament és ben clar al respecte  indicant:  “Ayunar y no comer carne cuando lo mande la Santa Madre Iglesia”. En l’actualitat la secularització d’usos i costums és imparable, pocs ontinyentins segueixen “sensu stricto”  les normes eclesials quaresmals.
 Aquesta relaxació no impedeix que la celebració de la Setmana Santa a Ontinyent, en aquests últims anys, haja experimentat un cert “revival” i haja augmentat el nombre de participants i es restablisquen antigues  confraries desaparegudes. En l’any 1999, es tornava a instaurar la confraria de la Soledat, un pas que ha estat promogut des de 1796 per l’ajuntament segons ens conta Sergi Gómez. Una vinculació que va continuar després de la guerra civil quan la corporació sufragà la nova imatge de la Soledat, obra del cèlebre escultor Marià Benlliure.
Els testimonis d’aquest patronatge municipal són constants al llarg de la història. Hui volem aportar un document inèdit que confirma la vinculació del pas de la Soledat amb l’ajuntament ontinyentí.  La corporació constitucional presidida per l’alcalde Miquel Osca Guerau (el gran benefactor del Sant Hospital de Beneficència), en sessió capitular del primer d’abril de 1822, va acordar les mesures necessàries per tal que la imatge mariana tornara a participar en la processó del Divendres Sant “puesto que siendo aquel uno de los que representa los Misterios más grandes de que hace memoria la Iglesia en la presente Semana  y con motivos de las etiquetas que han mediado entre los sujetos que devían acompañarla ha quedado muchos años sin sacarse”.
L’ajuntament assumirà el patronatge perquè considerava que havia de “vigilar las costumbres públicas y cortar de raíz qualquiera desavenencia entre ciudadanos como también proporcionar a estos exemplos de fraternidad y religión”. Nomenarà prior de la confraria al plebà de Santa Maria i els regidors  acompanyaran amb torxes la imatge “y que lleven las andas quatro sugetos alquilados, vestidos de ábitos talares y bonete … y se busque la música correspondiente”. Finalment, es convidarà  dos xiquets per tal que porten les banderes “y a todo sujeto decente de este vecindario para que asista dicho acompañamiento”. Les despeses de l’acte serien abonades per cadascun dels regidors.


Imatge del document que s'explica en el present article.



A hores d’ara, la participació dels membres del consistori continua estant present en els actes que organitza la Confraria de la Soledat. Nit del Dijous Sant,  als carrers de la Vila, entre tenebres i plens de gom a gom  per una gentada expectant, podreu assistir a una de les manifestacions religioses que recrea les antigues andanes o funerals que se celebraven en l’època foral com a mostra de dol per la mort dels monarques: la Processó del Silenci. Vos esperem! 



Imatge del document que s'explica en el present article