.

.

.

.
.


.

.
.
.

diumenge, 11 de març de 2012

Processó Diocesana Valenciana a Aielo de Malferit 2012



Aielo de Malferit fou la seu triada per aquest 2012 per tal de celebrar-hi la vint-i-sisena Processó General de Setmana Santa de la Diòcesi de València, que es celebrava per segona vegada a la nostra comarca de la Vall d'Albaida. Cal destacar que, malgrat la precària publicitació dels actes, els carrers d'Aielo comptaven amb un públic espectant i, com no, la tradicional hospitalitat dels seus veïns i veïnes, de la que vàrem tenir bona cosa de mostres a agrair. Vaja des d'ací la nostra felicitació a l'organització per haver aconseguit un acte tan complit i bonic de veure i viure.




Des d'un bon principi, es va poder constatar l'augment de popularitat dels grans tabals aragonesos, cada vegada més presents en la nostra commemoració passional. Les bandes de percussió foren molt nombroses, i en ocasions, eren acompanyades per molt formals vestidures i grups de cornetins de qualitats molt divergents. Les bandes de música foren més aviat poques, i de participació molt voluntarista.



La participació ontinyentina va dividir-se en dues parts, en la primera, els nostres confrares i confraresses acompanyaren el molt digne pas de l'Oració de l'Hort, potser el més voluminós dels qui processionaren a Aielo. Com sempre, el pas de les ròssegues va ser sorprenent per tots aquells que no les coneixien, per més que durant tota la vesprada en vàrem poder vore més que mai, i de molts tipus. Sembla que les confraries han volgut entrar en el seriós tractament històric de la seua indumentària i l'estan adaptant per a les necessitats actuals d'una manera que les fa lluir com mai.




Poques són, realment, les figures processionades enguany. Es repetien tres Crists duts a braços i es trobaven a faltar altres representacions escultòriques processionals. Algunes figures dutes al muscle, com aquest Ecce Homo de Sagunt, o el "Cachorro" andalusista de Xàtiva, varen mereixer el beneplàcit del públic.



Les formes variades processionals són d'allò més cridaner quan ens apropem a alguna d'aquestes processons. No hi ha res de més interessant que trobar el que cada poble celebra tal i com es fa "de sempre", que sol dir-se, sense trampes ni mentides. L'evolució de personatges històrics, com ara els "Romans" sempre són atractives de trobar, admirar i, som humans, comparar...







Dues de les tres figures amfitriones. El Crist Natzaré i la Mare de Déu de la Soledat, d'Aielo de Malferit. Ben orgullosos, i amb raó, estaven els aieloners en veure que els seus passos no només no desdien dels altres que es podien observar sinó que tenen una dignitat pròpia ben remarcable. Les seues decoracions florals van ser, sense dubte, les millors de la jornada, i el respecte i l'emoció que emanaven en la gent del poble, digna de recordar.







I no va defraudar gens, mai no pot fer-ho, la Regina de l'Encontre de Torrent, junt a l'Àngel de l'Ambaixada. Allí on van, prestigien aquella Setmana Santa tan autèntica i alegren el públic amb tan curiosa com arrelada tradició.


També són cada vegada més els pobles que amplien la seua representació processional a elements ben propis, com són els personatges humans. Des de Rafelbunyol, amb els seus xiquets Verònica, Joan, Maria i les portadores dels claus i de la corona d'espines, fins a Alboraia i les seues precioses representacions, cada vegada s'obre més el ventall. Sorprengueren positivament un Ecce Homo i un Josep d'Arimatea. Potser és una idea de futur, pensar en dur a les pròximes processons els personatges ontinyentins que hem anat recuperant amb tant d'esforç i rigor...




Perquè ací estem nosaltres, la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent, acompanyant el Crist de la Palma, que tancava el segon bloc ontinyentí tal i com és dut en el seu processionar després de la venturosa recuperació. I vàrem desfilar com som, amb tots els nostres xiquets i xiquetes, el nostre futur, i amb ganes d'agradar els nostres estimats veïns d'Aielo.
El millor de tot? Les propostes per a futures edicions processionals que van aparéixer entre les nostres confraresses i confrares. I per què no apostem per ser encara més nosaltres...?




Els confrares de Xàtiva varen deixar molt alt el nivell de la seua representació. Els tambors tradicionals i les particulars vestes varen ser ben admirades. No podia esperar-se menys d'uns veïns amb tanta tradició.



Pobles com Alzira, Tous amb la seua bona organització, Sueca... la Ribera no pot mai faltar per mostrar-nos tot el seu bagatge commemoratiu passional...


I tanca el seguici el Sepulcre d'Aielo de Malferit. Una processó llarguíssima però que respectà els terminis horaris i que es va veure afectada pel fred fort que vingué en ser que el sol s'amagava rera la nostra Serra Grossa. El resultat estètic va ser magnífic per la diversitat de tradicions, de voluntats i, enguany també, de destrellats, que conformen la nostra cultura setmana-santera actual. 
Novament el nostre reconeixement al poble d'Aielo de Malferit. Una gent que obre com van obrir ells ahir la porta de cada casa al visitant, a qui processionava, no és altra cosa que una gran gent.