Pels qui no faltem a la baixada de la nostra Mare de Déu en la seua Soledat, l'acte és del tot senzill i també molt emotiu. I també ho és pels confrares i confraresses que l'han viscut algun any i que en la present ocasió no han pogut estar entre nosaltres. Veure's entrar el baiard a braços a l'església de l'Assumpció vol dir que la cosa va de bo i no podem tornar-nos enrera. Arriba el moment de fer valdre la nostra constància i la nostra estima per la confraria i tot el que ens representa. I en deixar el baiard ben parat a la capella de la Trinitat, ens n'adonem que en veritat està ací la Setmana Santa. I ara, anem a baixar-la a Ella...
És Dissabte de Passió, s'anuncia mal oratge, però allí estem, com sempre des de fa dotze anys. Ara després veurem les fotos i, els qui anem any rere any a compartir aquells moments tan preciosos, comprovarem que el temps no passa de bades. Que la gent va i torna però l'estima és la mateixa, i que ser Soledat és una cosa incomparable. Hi ha qui tocarà per primera vegada, des del respecte i l'emoció més sincera, la fusta que és la Mare de Déu i de ben segur que un calfred li recorrerà l'espai de l'ànima. Tothom voldrà fotografiar-se amb ella en ser que estiga neta i al terra. Però abans, cal muntar la bastida i pujar a per la imatge...
Ja la baixem. Poc a poc, que la duem entre cotó, amb tot el mirament del món perquè no li puga passar absolutament tot. La Soledat abandona el seu altar lateral anual per apropar-se del tot a nosaltres. Vinga, que sempre fa falta gent perquè baixe...!
I ràpidament a treure-li la pols, a comprovar que el corcó no l'ha afectada massa, a deixar-la ben polida perquè, en aquesta setmana, puga inspirar la moltíssima gent que l'espera, a ella que és de tot el poble... Tot un privilegi netejar-la...
I les fotografies que dèiem. Uns darrere d'altres a fer-nos una instantània que deixe per a demà el record d'un ahui que sens en fuig. I en la present, la Pregonera de la Setmana Santa 2011, Pilar Tomás Rustarazo, que va voler acompanyar-nos, junt el nostre Clavari, Salva Sanchis.
I arriba el moment de pujar-la al baiard. Ja hi ha molta perícia i l'operació no és massa costosa. Un gran esforç i cap amunt!
Enguany, costen de ficar els caragols, però la imatge queda ben subjecta al baiard. Tardem un poc més de l'habitual, però nosaltres contents i pagats. En no res, posare, les flors, s'endreçarà el tema de la llum i ja estarme preparats per emocionar Ontinyent el proper Dijous Sant.
