.

.

.

.
.


.

.
.
.

dilluns, 18 d’abril de 2011

I hem beneït la palma...



I com no, hem cantat la cançó ontinyentina del Diumenge de Rams. Ja siga a la mateixa parròqia de l'Assumpció, a la de Sant Rafael, la de Sant Carles o la de Sant Josep, hem anat amb molta alegria: "A mi, a mi! Mossén Martí! Més val un got d'aigua que dos de vi!!
I ben mudats que hem acudit, que qui no estrena no té mans... I amb unes palmes realment precioses. Com és habitual, les palmes blanques més florides han sigut les trenades d'Elx, i la que més bé ho ha passat, sense dubte, Encarni... Quina sort que la seua iaia li l'òmpliga sempre de bombons i caramels! Ah, i la més graciosa de totes la de la seua cosina Laura, la confrare, ara mateix, més menuda de la Soledat. Ai quanta paciència tens amb les nétes, Encarna, i amb les seues palmes...




I uns i altres, hem acabat coincidint a la Vila, a l'església de l'Assumpció, on una vegada s'acabava la missa, quedàvem una vegada més per fer-nos la fotografia amb la nostra Soledat.... Enguany la cosa ha anat amb la seriositat i formalisme que s'escau per aquestes coses, i hem pogut fotografiar fins que hem tingut ganes. I clar, com de bé s'han portat tots i totes.






I en acabant, tots aquells que ho han volgut, hem fet el dinar "de pollastre" a la Confraria. De nou l'unflable al carrer i tothom a fer salts i bots, els nanos, sempre àvids de les novetats, vinga a demanar permís als pares per anar ara a les places, ara als jardins.




A taula, com sempre, menjar del bo i amb abundància d'all-i-oli d'aquell que vos déiem que mereix un monument. Sobretaula ràpida, molt d'ambient al carrer, i ja tenim la bandera i el rodabalcó que anuncien que ens trobem a la Setmana Santa (la quantitat i qualitat de la feina de Jorge no té parangó...). I en ser les sis, cama cadascú per on podia, que arribava l'hora de participar en el Viacrucis de la Confraria de la Palma i el final d'una vesprada de diumenge brillant, amé i, com sempre ho és el dia del ram, tendre...

Ah, i no oblideu penjar ara les palmes (sense els bombons) dels balcons de casa vostra...