Malgrat el cansament, esgotament en molts cassos, la pena per la pluja i les actituds, el sol va eixir ben lluent el Divendres Sant, i calia retirar les tanques de la plaça de la Vila. I allí hi havia els més valents. Els "covards" arribàrem tard, a hora de l'esmorzar en Festers, sempre tan animat i esplèndid.
En les converses, la ròssega del Silenci, és clar. Però bé sabeu que eixe esmorzar és una cosa única, i gràcies a la formidable pericana que ens prepara el nostre Germà Major, hi ha caliu. I d'ací naixen noves idees que es discuteixen, s'aclamen, es transformen, creixen, minven... I sabem que hi ha tot un any per davant per tal de dur-les a terme...
Alguna cosa més del que diu el cuiner durà aquesta pericana. No pot ser tan extraordinària. No té explicació de tan bona...
