.

.

.

.
.


.

.
.
.

divendres, 22 d’abril de 2011

El Silenci es queda mirant com plou...


Poques fotografies vos podem oferir del nostre Dijous Sant, i les poques que vos podem oferir són de gent fent feina. Baixant barres, endreçant el baiard, tallant mones, fent el xocolate. La pluja que queia a Ontinyent ha anat amenaçant-nos durant tota la vesprada i, per més que no volíem ni pensar-ho, ha acabat ensenyorint-se de la nit i deixant-nos desemparats, sense la nostra estimada processó del Silenci.


Tot a punt, això sí. No som dels qui improvisem i esta processó no ix sola. Invertim molt de temps, moltíssime, en preparar-la, i són molts els diners que tant els nostres companys de l'Expiració i nosaltres hi posem. Per això ens va doldre tant, i a tots, la suspensió de la processó. Que si plovia molt, que si plovia poc... Es va prendre la decisió i no tenim una imatge més de plànyer que la del nostre Clavari fent-ho saber a la gentada que, paraigües en mà, ens esperava ansiosa....



Després, molts de nosaltres allargàrem el moment de la xocolata durant hores, aprofitant per parlar d'açò i d'allò, i especialment per aconsolar algunes persones, que al llarg de la nit acabaven expressant el seu desencís, la seua pena, amb plors...

Va plorar molt Ontinyent anit. Des de la Confraria de la Soledat, volem fer un abraç a tots aquells que van plorar amb nosaltres. Moltes gràcies, confrares i confraresses, per ser un exemple de bon fer. Gràcies a aquells que ahir van treballar tot redoblant els esforços, patint com no pensaven que ho farien, abraçant-nos en el plor. Queda molt clar que una vegada més podem dir en veu molt alta i amb tanta estima com ho fem, que "Som Soledat".


Gràcies a les Confraries i Germandats d'Ontinyent. A totes elles. Per la seua voluntat i l'estima que ens van mostrar.

Gràcies al Pas del Silenci, els confrares de la Mare de Déu de la Soledat de Bellreguard que vingueren a desfilar amb nosaltres i amb qui ens uneix cada vegada una més forta i bonica amistat.

Gràcies a la nostra presidència d'honor, ostentada per la senyora Maria Lina Insa Rico. És per nosaltres tot un honor que els Magnífics Jurats en Cap de la Vila Reial seguisquen recolzant-nos quatre-cents un anys després de la nostra fundació, i més en moments tan durs com els que vàrem vore ahir, en les cares de tants confrares i confraresses...

Gràcies al clergat d'Ontinyent. Mai no havíem tingut un recolzament tan gran en assistència des de l'Assumpció de Santa Maria i el Convent franciscà.

Gràcies als amics i col·laboradors que veniu de llocs tan llunyans. Gràcies Àngel, Dani, Lídia... Gràcies Juanjo Alcaide per estar sempre ahi... Gràcies a la gent de la premsa...

I gràcies al públic d'Ontinyent. Va ser molt emocionant trobar-vos, amb tan mal dia com havia fet, omplint la plaça de la Vila amb els vostres paraigües. La vostra estima és el que fa que vulguem continuar. A hores d'escriure aquest text, la Confraria de l'Expiració ja està a punt de fer la seua processó i la Soledat ja arrima i tonna les tanques, i ens preparem per esmorzar en companyia, amb més ganes de donar-nos ànims que no d'altra cosa. Desitgem de cor que l'oratge respecte totes les confraries que hui desfilen a Ontinyent i trobar-nos amb totes elles en entrar aquesta nit, amb la nostra Soledat, la de tot el poble, en el Sant Soterrament, a la plaça de Dalt.

Qui vol ser Soledat, només cal que tinga estima...