La Soledat 400
“Uns ulls primers esculpits en la fusta
que estime tant i a qui el meu blat ofrene,
que fan buscar fidels la vida justa
seguits pels tants germans com ara trene
i em miren fit a mi, reguarda augusta.”
(Ulls. Tempteig de macipatge.
Sergi Gómez i Soler)
L’any 2010 serà per a la nostra entitat de record permanent. La commemoració del 400 aniversari de la històrica Confraria de la Soledat ha fet que els confrares i les confraresses ens unim en l’alegria de la celebració a través d’una infinitat d’actes i d’ocasions que encara s’allargaran el present 2011 amb activitats que, de ben segur ens deixaran tan satisfets com les ja fetes. La restauració de la seu social va ser un dels elements principals. La mà mestra de dos confrares ens deixaren, a més d’una casa ben adequada per a les nostres necessitats, un preciós mural que reflecteix el nostre esperit marià i ontinyentí a través de la Mare de Déu, l’escut confrare i el Campanar amb què tant ens identifiquem els qui som i ens sentim d’ací. Sempre recordarem aquella inauguració tan íntima en un gèlid matí que esperava la visita del Santíssim Crist de l’Agonia al seu poble en ocasió també especial.
La foto de la gent que és Soledat quatre segles després, ara mateix, aprofità també per a unir-nos. A l’amic Juanjo Alcaide, no li podem agrair suficientment l’esforç que per nosaltres fa, amb este treball i tot allò relacionat amb la imatge de la Processó del Silenci, per a l’edició de la qual preparà una de les més belles instantànies que podem trobar de la nostra Soledat. I com no, cal agrair la immensa sort de tenir també amb nosaltres l’estima de Vicent Ramon Pascual. Que un dels millors cartellistes europeus actuals ens obsequie amb la meravella de treball que commemora el nostre aniversari, ni té preu ni pot tindre’l.
No pararíem d’agrair l’esforç de tantes persones, de la gent de dins i dels qui es bolquen en ajudar-nos de manera sempre desinteressada i amb tanta estima que sembla que no puga ser veritat. El regal del nostre macip a la confraria, i especialment als més menuts, del llibret que ens explica històricament mentre anem jugant a endevinar i trobar és tota una joia. La presentació va ser de les coses més emotives que hem viscut, amb les paraules de la nostra amiga Arantxa Vidal. No va ser l’únic regal rebut, que el dia exacte en què es cumplien els quatre-cents anys, es publicaren digitalment dos poemaris dedicats a la Confraria i a la nostra imatge advocacional, un del mateix Sergi Gómez i Soler, dit “Tempteig de Macipatge” i que prompte presentarem en paper, i altre del confrare Moisés Llopis i Alarcón. I està també el reconeixement dels Confrares de la Soledat de Bellreguard, que ens han concedit la seua insígina d’argent. La nostra desfilada en la seua processó del Silenci la recordarem per anys.
I està, com no, la benedicció de Sa Santedat el Papa, i les tantes col·laboracions d’amics i entitats que han volgut escriure’ns i felicitar-nos a través del nostre blog, i la memòria de fets tan bonics com l’estrena per a la nostra Processó del Silenci, de dos nous personatges amb els corresponents vestits, el de Pilat i la Maria Magdalena, el secret millor guardat, que avançava amb un calze fet per l’artista Manolo Díaz. Moltes coses, molt estimables i del tot emotives.
I més emotivitat que ens espera amb el final de la commemoració, enguany mateix que esperem un moment difícil per a la Confraria, perquè també ho és, i complicat del tot, per a la nostra societat. En un moment en què sembla que hagen baixat les il·lusions, en què ens afecta a tants la manca de faena o de salut, farem tot allò que bonament podrem per mantenir l’essència, per viure, potser més units encara que mai, la propera Setmana Santa. Per això està la nostra Mare comuna que mai no ens deixa sols. Li demanarem com fem sempre per tal que ens corresponga, si ho té a bé.
I així, arribem també al final del cicle de quatre anys en què qui açò els escriu ha treballat com a Clavari d’un col·lectiu de gent magnífica. Ara que convoquem a nova elecció de presidència, esperem que apareguen candidatures per a seguir amb el treball tot animant a les nostres confraresses i confrares a presentar-se a tan treballós com plaent càrrec.
Salvador Sanchis i Ferri.
Clavari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent.
