Textos per a quatre segles
QUATRE-CENTS ANYS
Salvador Sanchis i Ferri
Clavari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
És clar que tots els qui conformem la Confraria de la Soledat en l’actualitat poc podem contar de la nostra historia que no siga el que ja hem escrit tantes vegades, i que hem trobat a escrits gràcies a l’esforç i interés de algunes persones que s’han dedicat a l’estudi de la nostra història.
Però nosaltres no volíem deixar passar la ocasió de poder realitzar, dins de les nostres possibilitats, la celebració d’un aniversari de fundació tant redó com este: Quatre-cents aniversari.
D’activitats ja n’hem fet moltes, com la segona part de la restauració de la imatge de la Mare de Déu en la seua Soledat, efectuada per Ignasi Gironés i sufragada per l’Ajuntament ontinyentí, propietari de la mateixa. Hem assistit a la inauguració i benedicció de la nostra seu, hem participat en el congrés de l’IEVA i ho vàrem fer en les conferències sobre els Moriscos que esta entitat va fer l’any passat. Hem fet un blog que és tot un orgull. També hem presentat el llibre de la historia de la confraria editat per als xiquets (i per als majors) que ens ha escrit el nostre macip Sergi Gomez i Soler, qui ens acaba d’obsequiar amb un poemari, “Tempteig de Macipatge”, com també ha fet altre dels nostres confrares, Moisés Llopis, amb una obra poètica ben interessant. I comptem amb una obra d’art magnífica com ho és el cartell realitzat per l’autor bocairentí Vicent Ramon Pasqual. Son moltes les coses que ens deixem i alguna més hi ha encara que vindrà...
I volem també agrair la llavor i col•laboració del nostre consiliari, mossén Melchor Segui Sarrió, i d’un amic especial per a esta confraria com es el rector del Convent dels Franciscans el pare Fernando Fuertes Garrigós.
D’agraïments, puc fer-ne moltíssims, que són moltes les persones i entitats que ens han volgut ajudar. El que passa es que tinc por de caure en l’oblit d’alguna persona, però m’atreviré a fer-ho perquè el seu ajut ha sigut memorable. I disculpeu-me si a algú em deixe. A l’Ajuntament d’Ontinyent, Arantxa Vidal, a l’amic Juanjo Alcaide que sempre està pendent de nosaltres, a Vicent Ramon Pasqual, a Mila Rosa Molina que ens té preparat un colofò extraordinari pel 400 aniversari. I als amics de la Confraria de la Soledat de Bellreguard, que ens reberen amb els braços oberts i ens han premiat amb la seua insígnia d’argent. A l’Associació veïnal Barri de la Vila. Als Reverends en José María i Mario Bataller Martínez, i a sor Maria del Carmen Bataller Martinez. Gràcies a Juan Torres, a Daniel Alfonso, a Àngel Canet i a tots aquells que, ara mateix, ens estan fent arribar els seus textos per tal que els publiquem en el nostre blog. És un orgull comptar amb el recolzament i l’amistat de gent tan variada i interessant...
Esta Confraria nostra, recuperada en l’any 1999, ha treballat per ser un nucli atractiu per a majors i menuts, des del sentiment d’estima a la sacratíssima Mare de Déu. L’any de la refundació comptàvem amb un nombre de membres, entre majors i menuts de 25. Ara, 11 anys desprès la confraria compta amb 116 membres i encara rebem voluntaris disposats a compartir amb nosaltres treball i estima.
La diversitat de l’estructura de la Confraria fa que xiquets i majors disfruten de l’estància en les nostres també variades activitats, amb jocs, reunions, intercanvis, i un llarg rastre de coses, que fan que la assistència a tot allò que proposem també siga nombrosa.
És llavor d’esta Confraria el fet de ser un element mes per a l’evangelització, l’apropament d’aquelles persones que es senten lluny de la fe, i un nucli cristià on poder mirar-se, compartir, avançar...
Este 400 aniversari arribarà fins la Setmana Santa de 2011, i encara ens queden alguns actes a celebrar, com hem suggerit abans. Conferències, jornades de comunitat, tot pensat per unir-nos i fer créixer així l’estima entre els confrares i la seua feina, per fer-nos créixer en la creença.
Vull agrair a totes les entitats, associacions, confraries, germandats... que han tingut a bé el felicitar-nos en les últimes setmanes, tant pel nostre correu com al facebook. Bé sabeu que vos comptem com a germans nostres, i ben a la vostra disposició que quedem.
Des d’ací vos convidem a celebrar amb nosaltres els actes que ens queden, i com no desitjar que esta Confraria siga continuada en el futur amb la mateixa il·lusió que fins ara estem tenint. Una quatre-cents anys més, com a mínim!
Una salutació molt afectuosa del Clavari de la Confraria
