.

.

.

.
.


.

.
.
.

dilluns, 30 de novembre de 2009

L'IEVA homenatja la nostra Confraria en el seu Calendari 2010



L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA), del qual forma part la nostra Confraria, ha tingut a bé el dedicar-nos la imatge i el text que presideixen el mes de març en l'edició del seu "Calendari de Festes, Tradicions i Gastronomia de la Vall d'Albaida 2010", amb motiu del nostre quatre-cents aniversari. Així mateix, recull en els quadrants diaris corresponents dels mesos de setembre i de novembre els dies de fundació i aprovació de la Soledat d'Ontinyent.

Enguany, el Calendari, una publicació que arriba la seua desena edició, està dedicat a la commemoració del famós "Any Deu" (1910) i a explicar com fou aquella gran crisi que ha quedat en la nostra parla a tall de refrany. Així mateix, explica un seguit de dotze llegendes i personatges de rondalla trets de la tradició popular valldalbaidina. Un d'aquests personatges és "La Vella Quaresma", i per tal d'il·lustrar-la, s'ha fet un dibuix preciós, a càrrec de l'artista palomarenc Joan Sancarlos, i s'ha situat sobre una fotografia de Juan Torres, autor ontinyentí bon amic de la nostra Confraria, que representa el Carrer Major de la Vila, a Ontinyent, just on ara mateix tenim la nostra seu social. El text que acompanya la imatge és obra de Sergi Gómez, el nostre Macip, que és al temps el director del projecte del Calendari.

El Clavari de la Confraria s'ha dirigit per carta a la Presidenta de l'IEVA, Maria Josep Garcia, per tal d'agrair-li la deferència i fer vots per tal que la col·laboració entre les dos entitats siga ben profitosa i duradora.

La Confraria disposa de Calendaris per tal de facilitar-los a aquells socis que estiguen interessats en adquirir-los.

Ací vos copiem el text del mes de març:


"La Vella Quaresma


No vos preocupeu que no vos trobareu amb cap dona major que tinga set pates, set peus ni set sabates, de ben segur que correríeu més que no ella si vos la trobàreu baixant pel carrer. Una vellarda endolada i malcarada, tafanera com poques, que ve amb un basquet ple de verdures i les poques fruites que du el temps en aquest final de l’hivern. En casa que fica el nas, comença a marmolar fins que amaguen les graelles!. Que diu que en el seu temps, el de la Quaresma, res de menjar carn els divendres, que si la tradició diu que cal menjar abadejo (ella, previsora, n’ha comprat alguna peça sencera) que si amunt, que si avall... Arriba a sa casa, deixa al rebost i a la nevera tot el que ha comprat, tanca la porta i vinga a passar el rosari, la dona...



No la voreu pel carrer, no, però si observeu pels balcons en qualsevol poble de la Vall, igual en descobriu alguna penjada dels vidres d’alguna casa... És el personatge principal d’una célebre manera de contar el temps que dura la Quaresma dels cristians. Ella mateixa és un calendari que cal pintar o aconseguir en el temps del Carnestoltes per penjar-la de cara al carrer el Dimecres de Cendra. A partir d’ací, cada dissabte per la nit se li lleva un dels peuets, i segons els peuets que li queden, tantes setmanes quedaran per menjar-nos l’ou i la mona de Pasqua i per tindre vacances (alguns més que no altres...). En la nit de Pasqua, en arrencar-li el darrer peuet, cal trencar-la. A Ontinyent es crema en la plaça de la Vila la Nit dels Panderos. Diuen que és cosina dels Ninots de Mitjan Quaresma i dels Folls de l’Hivern. Per això, com que és família dels esperits de la llar, si la pengem i després la cremem, tindrem bona sort de cara a la Primavera que amb ella naix.

En els darrers anys, la gent de la Confraria de la Soledat d’Ontinyent n’ha dibuixat i repartit per tota la Vall d’Albaida -i a llocs inimaginables- d’imatges de la Vella Quaresma per tal que no es perdera la tradició. I enguany que cumpleixen 400 anys, la Vella Quaresma ha volgut passar Carrer Major de la Vila avall per agrair-los el detall i per saludar-los en aquest calendari..."