... I dinar

I després de l'Assemblea de confrares i confraresses, res millor que un dinar d'aquells tan nostres. Mentre els xiquets jugaven en els unflables i en qualsevol racó d'aquell bell espai de "Todo Vientos", en la Solana d'Ontinyent, vora els tants camins que duen a l'ermita de Sant Esteve, els majors, al caliu del vinet de Baena, els cacaus i les faves acabades de collir, anàvem desgranant converses, necessàriament centrades en el futbol, després del 2-6 que li clavà el Barça al Real Madrid..., remesclats amb projectes del 400 i, ves per on, discussions interessants sobre la música de la festa de Moros i Cristians...

Sort que l'equip de cuina de la Confraria hi ficà seny i ens preparà una gran sorpresa: Un dinar d'aquells que es recorden, per copiós i deliciós. A bases d'allò que diuen "xurrasco", tallat i marinat per Vicent Guerola i Encarna Soriano, ajudats a les brases per Carmen Ferri i Rafael Sanchis (quin all-i-oli que prepara el nostre Germà Major, no té preu...!), acabàrem ben plens i xuclant-nos els dits encara...

I després la tertúlia, llarga, acompanyada per les coques de carabassa i de xocolate i, com no, per l'herberet i altres perbeures espirituosos. Una vesprada llarga de maig, de bonança i tranquil·litat que van crear una bonica atmòsfera de germanor i convivència, molt de la nostra Confraria...