És curiós el que passa amb els Panderos. Acordes una plaça i et duen a última hora a una altra per acabar on havies acordat. La gent està cada vegada més nerviosa i no pot esperar el volteig del Campanar de la Vila, que per cert, ja no encén els seus llums a la mitjanit i es manté obscur durant la Resurrecció. Vas escoltant una a una com les diferents comunitats i parròquies ja han cantat la Glòria, ara volteja sant Rafael, ara ho fa Sant Carles, i la Vila, com sempre i cada volta més, la darrera... I quan t'encantes, sents que el Ximbolet entona la cançó de la Resurrecció "Ratetes, ratetes, eixiu del forat. Que el Nostre Senyor ja ha ressuscitat!". Les altres moltes campanes es sumen al cant tot i unint la cançonella vella de la Salpassa: "Ous, ous, bones pasqües, bon dijous. La gallina lloca cova en la cassola, cou el ponedor... Bones bastonades al senyor rector...!" I així, totes juntes i complides, enceten el nou temps de la primavera...
I a sota, tot és fer soroll. Els nostres xiquets amb les llaunes de refresc que Jose ha convertit en panderos per a tothom. El Germà Major amb la gran matraca que ha emprat dels Veïns de Sant Rafael.
Sergio du una esquella que tota la nit ha escoltat de tothom, coincident, a qui acabaríem posant-li. Trompetes de plàstic, xiulitets pocs, matraques de mà moltes i, sobretot, tambors, tambors i més tambors que munten una gresca insòlita per uns carrers, els de la Vila, que, minuts abans estaven en completa solitud.
Es arribar al cantó del Balcó Llarg que la gent de la Soledat es desvia cap a la seu. En el balcó està el macip esperant que arribe la xicalla per a llençar els diversos tubs de confeti que deixen ple de color i alegria el cor dels presents i la part alta del Carrer Major de la Vila...
Veus com passen tots i totes, alguns ja amb molta son, els tambors fent el mateix ritme, els més desperts corrent amb els panderos... Fins i tot passarà Jordi amb eixe puro que encén cada nit d'aquestes després de passar tota la Quaresma sense fumar...
La gentada, al galop, va allunyant-se, i endevines per la distància on poden estar ara mentre al Campanar de la Vila comença el toc de sermó... Tens temps perquè vagen venint, i s'asseguen, i fem conversa, i roda l'herberet... bon herberet que ens ha acompanyat en el fred d'aquests dies durs. Hem posat el logotip del 400 aniversari amb unes flors a baix allí a la porta de la casa de la Confraria, i tothom que passa, li fem una fotografia. Això que queda, i riem encara un poc més. Poc a poc, la conversa dels que queden es fa més càlida, tot ha eixit bé, bo, tot excepte allò d'aquella dona que es va desmaiar i que vam atendre en casa de Mari Carmen... fins i tot per això estem preparats! I encara riem de les últimes passades i ens contem les novetats mentre arriba la gent que esperem, es guarden les matraques, ens queixem del mal de peus, cantem la cançó de la Nit dels Panderos i quedem en veure'ns un dia d'estos, alguns demà mateix en la processó de l'Encontre Gloriós, altres per retirar la pancarta, ja quedem per a fer més faena...
És tard, molt tard. Cantant el "Ratetes, ratetes" tanquem la paradeta. Crist ja ha ressuscitat i nosaltres, fredolics, reprenem el camí cap a casa. Ho hem agafat tot, no ens hem deixat res..., el que ens puguem haver deixat, ja passarem esta setmana a arreplegar-ho. És molt tard i demà encara hi ha qui vol anar als Xiulitets d'Alcoi i a l'Angelet de la Corda d'Alfarrasí...
"Ratetes, ratetes...
I quan els últims de tots arriben a la meitat del pont de Santa Maria, el Campanar de la Vila fa el vol que acaba la missa de Resurrecció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada