Sincerament, no esparàvem tanta gent ni tanta alegria en el nostre sopar de la Nit dels Panderos, més que res pel cansament arrossegat en els darrers dies i per eixos principis de grip que, alguns de nosaltres, arrossegaríem durant la setmana posterior. Però trobar la seu de la Confraria plena a cormull, amb tants de rastres i tambors i elements curiosos com s'acumulaven a "la Cova" i amb més taules parades de les que podríem imaginar...
El sopar, això sí, s'ho valia, que ens menjàvem la sobrassada i la salsitxa ibèrica que en el dinar del Divendres li havia tocat a Roberto i a Nuria i que ells tingueren a bé regalar-nos a tota la Confraria i als molts convidats d'aquesta nit. No seria el mateix si no estigueren entre nosaltres, com des del primer any de la recuperació d'esta festa, Mendieta, de la Santa Faç, amb el seu tambor i els nostres estimats Antonia Francés i Enrique Valera, del Pas dels Llauradors... Vam comprar quatre panots grans, i avant la festa...!
Això, que sopàrem d'allò més bé, entre riures i anècdotes, fins que arribà l'hora que les Trebanelles fan el seu últim vol anual i a la Plaça de la Vila s'encén el ciri Pasqual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada