Anit, Dijous Sant, el temps va escampar i va permetre una de les millors processons del Silenci que s'han realitzat a Ontinyent. Les dos confraries organitzadores, Soledat i Expiració, estan molt satisfetes del desenvolupament de l'acte i volen agrair als més de 400 participants i a les vora dos mil persones que varen vindre a abraçar-nos.
L'acte, a causa del retard del Via Crucis parroquial, va començar mitja hora després d'allò previst. Però la desfilada de tants confrares i confraresses, la correcta realització del protocol i la continuïtat de les imatges va fer que es pugueren viure moment d'una plasticitat única i de vivències meravelloses.
Volem destacar la participació dels nostres germans confrares ontinyentins. Moltes gràcies a la nostra gent, a la dels Assots a la Columna, els Natzarens, el Pas del Sepulcre, la Dolorosa, la Santa Faç, l'Oració de l'Hort i a l'Ecce Homo, que novament ens va donar una lliçó de respecte i bon fer. I gràcies també als nostres amics de la Confraria de Silenci "Pas de la Soledat" de Bellreguard per haver volgut compartir amb nosaltres l'experiència del Silenci.
Molt agraïda està també la Confraria de la Soledat a la persona de Lina Insa Rico, alcaldessa d'Ontinyent, que acceptà la nostra convidada i tingué a bé el presidir-nos. Amb la seua participació renovem l'esperit de treball i unió amb el nostre Ajuntament, origen i mantenidor històric de l'advocació de la Soledat a Ontinyent. Ja són vora 400 anys els que ens uneixen i encara farem molt de camí junts.
Tot fou positiu en una nit en què fins i tot, per tanta gent com assistí, se'ns arribà a acabar el xocolate. Però si cal destacar alguna cosa, fou l'emoció d'escoltar el nou motet "Flor de Soledat" en entrar la imatge al temple de l'Assumpció. Un total de setze cantants, dirigits pel prestigiós mestre ontinyentí Saül Gómez Soler, amb acompanyament de tabal i amb la compositora de l'obra, Mila Rosa Molina Moscardó a l'orgue de Santa Maria. Dos dels cantants es trobaven especialment emocionats, Juan Miguel Insa, que enguany ha rebut la insignia de mèrit, i el nostre Macip, autor de la lletra d'un motet que ell mateix ha regalat a la Confraria i que passa a ser una peça més del nostre patrimoni artístic i sentimental. A tots ells, moltes felicitats i moltes gràcies.
El millor de tot que té el Silenci és el seu públic, els seus participants. Per això, en no res, tornarem a començar. Cal preparar l'edició de 2009, en què celebrarem els deu anys de la recuperació de la Confraria de la Soledat, amb l'ajut, sempre, dels germans de l'Expiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada