Vinga, anem a veure què és això de la Vella Quarema per a qui no ho sàpiga encara…
Des de l’Edat Mitjana, i abans encara, el pas del Carnestoltes festiu a la Quaresma de privacions, era representat a nivell festiu i literari a la manera d’una bona batalla. En la brega podíem trobar el mateix Rei Carnestoltes, que era representat com un senyor ben gros, sovint un frare, armat amb botifarres, llonganisses i una bona gerra plena de vi. La seua enemiga era una dona esquerpa, seriosa, prima a més no poder, i amb set peus… la Vella Quaresma.
I qui guanyava sempre? La Quaresma, faltaria més, i amb la seua arribada començava l’imperi de la privació penitencial. Set setmanes de no menjar massa, de suprimir la carn en la nostra dieta mediterrània per afavorir la presència de peix. Una manera de “mortificar el cos, i l’ànima, en espera de l’arribada dels tres dies de Pasqua, que significaven alegria, expansió, vacances i llibertat! Com si no estigueren ben bons ni res els nostres plats tradicionals de peix…!
En guanyar la Vella Quaresma, el ninot que la representa era retallat i enganxat als vidres de la casa, de la feina o de l’escola (què no és un material didàctic interessant?), de tal manera que es pogués veure des del carrer com a recordatori curiós i costumarial. Cada setmana cal arrencar-li un peuet..., fins que només en quede un. Llavors, ens trebarem en el pas del Dissabte de Glòria al Diumenge de Pasqua Florida. En eixe moment, cal llevar la figura del vidre i, ràpidament, cremar-la o trencar-la escampant-hi els trossets. Habitualment es fa quan sonen les campanes de la missa de la Resurrecció; ja sabeu allò que es diu, que “les campanes de la Glòria el peix s’emporten…”.
La figura de la Quaresma, que a molts pot semblar extranya, és ben tradicional a les nostres comarques, i ha existit a totes elles gràcies al seu caràcter satíric. Una vella endolada, carregada de peix i que ens amenaça amb les graelles que, abans, omplíem a cormull de cansalada, magres, xulles i embotits, i ara esperen abadejos i altres saladures de peix.
Com que és l’última peça de trangressió del cicle hivernal, l’única que arriba fins la mateixa Pasqua, està molt relacionada amb les festes de burla i de folls que encetem el novembre amb les Caterinetes per seguir amb els Nicolauets, i després els Amantats i els Enfarinats i les danses i els Tapats d’Ibi, els tants Ajuntament de Folls o de “Locos” en tants i tants pobles en el dia en què cal fer bromes i llufes (els Innocents), les danses dels regnats pel Cap d’Any, el Tio de les Orelles i l’Home dels Nassos, els Reis Pàixeros, com el de Biar, els Ninots de les fogueres de Sant Antoni de l’ombria del Benicadell, i per suposat amb els diferents estils de representar el Carnestoltes…
Però la relació més immediata la tenen amb les figures que apareixen en alguns dels nostres pobles el tercer dimecres de Quaresma, els dits Ninots de Mitjan Quaresma. Són aquestes unes figures de teles i drap que, justament aquell dia, es posen en les portes de les cases. I per què? Per criticar alguna situació inconvenient o alguna feta que haja passat al poble! Són per tant ninots satírics, i com a tals, i per a facilitar la seua identificació, duen uns cartells que expliquen ben bé allò que es vol ressaltar. Els més coneguts són els Nanos del Raval, de Cocentaina, una festa amb un molt alt interés cultural, i “el Vell i la Vella” de Picassent, però també en podreu trobar a Agost i a altres pobles del Vinalopó. A Elx mateix, es coneixen com “Les Velles de Serra”.
Ah, i en un poble ben famós, el que feien era, en acabar el dia, cremar-los. No podeu imaginar com quedaven les fronteres de les cases! I què van fer? Posar els ninots al mig de la plaça o del carrer. El poble es deia València, i dels ninots varen nàixer les Falles.
Des de l’Edat Mitjana, i abans encara, el pas del Carnestoltes festiu a la Quaresma de privacions, era representat a nivell festiu i literari a la manera d’una bona batalla. En la brega podíem trobar el mateix Rei Carnestoltes, que era representat com un senyor ben gros, sovint un frare, armat amb botifarres, llonganisses i una bona gerra plena de vi. La seua enemiga era una dona esquerpa, seriosa, prima a més no poder, i amb set peus… la Vella Quaresma.
I qui guanyava sempre? La Quaresma, faltaria més, i amb la seua arribada començava l’imperi de la privació penitencial. Set setmanes de no menjar massa, de suprimir la carn en la nostra dieta mediterrània per afavorir la presència de peix. Una manera de “mortificar el cos, i l’ànima, en espera de l’arribada dels tres dies de Pasqua, que significaven alegria, expansió, vacances i llibertat! Com si no estigueren ben bons ni res els nostres plats tradicionals de peix…!
En guanyar la Vella Quaresma, el ninot que la representa era retallat i enganxat als vidres de la casa, de la feina o de l’escola (què no és un material didàctic interessant?), de tal manera que es pogués veure des del carrer com a recordatori curiós i costumarial. Cada setmana cal arrencar-li un peuet..., fins que només en quede un. Llavors, ens trebarem en el pas del Dissabte de Glòria al Diumenge de Pasqua Florida. En eixe moment, cal llevar la figura del vidre i, ràpidament, cremar-la o trencar-la escampant-hi els trossets. Habitualment es fa quan sonen les campanes de la missa de la Resurrecció; ja sabeu allò que es diu, que “les campanes de la Glòria el peix s’emporten…”.La figura de la Quaresma, que a molts pot semblar extranya, és ben tradicional a les nostres comarques, i ha existit a totes elles gràcies al seu caràcter satíric. Una vella endolada, carregada de peix i que ens amenaça amb les graelles que, abans, omplíem a cormull de cansalada, magres, xulles i embotits, i ara esperen abadejos i altres saladures de peix.
Com que és l’última peça de trangressió del cicle hivernal, l’única que arriba fins la mateixa Pasqua, està molt relacionada amb les festes de burla i de folls que encetem el novembre amb les Caterinetes per seguir amb els Nicolauets, i després els Amantats i els Enfarinats i les danses i els Tapats d’Ibi, els tants Ajuntament de Folls o de “Locos” en tants i tants pobles en el dia en què cal fer bromes i llufes (els Innocents), les danses dels regnats pel Cap d’Any, el Tio de les Orelles i l’Home dels Nassos, els Reis Pàixeros, com el de Biar, els Ninots de les fogueres de Sant Antoni de l’ombria del Benicadell, i per suposat amb els diferents estils de representar el Carnestoltes…
Però la relació més immediata la tenen amb les figures que apareixen en alguns dels nostres pobles el tercer dimecres de Quaresma, els dits Ninots de Mitjan Quaresma. Són aquestes unes figures de teles i drap que, justament aquell dia, es posen en les portes de les cases. I per què? Per criticar alguna situació inconvenient o alguna feta que haja passat al poble! Són per tant ninots satírics, i com a tals, i per a facilitar la seua identificació, duen uns cartells que expliquen ben bé allò que es vol ressaltar. Els més coneguts són els Nanos del Raval, de Cocentaina, una festa amb un molt alt interés cultural, i “el Vell i la Vella” de Picassent, però també en podreu trobar a Agost i a altres pobles del Vinalopó. A Elx mateix, es coneixen com “Les Velles de Serra”.
Ah, i en un poble ben famós, el que feien era, en acabar el dia, cremar-los. No podeu imaginar com quedaven les fronteres de les cases! I què van fer? Posar els ninots al mig de la plaça o del carrer. El poble es deia València, i dels ninots varen nàixer les Falles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada