LES FUNCIONS DE LES CONFRARIES DE L'ANTIC RÈGIM EN LA SETMANA SANTA DELS POBLES DE LA VALL D'ALBAIDA

Àlvar Monferrer i Monfort

Possiblement, els qui teniu més de 50 o 60 anys, coneixeu l'antic model de celebració de la Setmana Santa. Amb unes exigències socials molt més rigoroses que les actuals pel que fa al silenci i al capteniment en general, els actes religiosos ocupaven pràcticament tots els dies de la Setmana, com a culminació d'una Quaresma i d'una Setmana de Passió que aleshores eren viscudes intensament per tothom sense cap excusa ni excepció. Tot i això, a banda d'aquesta repercussió social, els actes eren, si fa no fa, com els de la Setmana Santa actual, de manera que, malgrat un temps de crisi i adaptació al nou model, les processons i altres actes paralitúrgics organitzats per les confraries, estan recuperant la importància i l'esplendor d'abans.Les antigues confraries havien de complir una série de funcions que estaven relacionades amb els principals aspectes que encara continuen vigents: el Monument per a la reserva del Sagrament, les processons i altres actes devocionals que suportaven els confrares al llarg d'aquests dies; i, finalment, alguns actes de caràcter més íntim que podem qualificar de penitencials i que intentaven imitar els sofriments del Crist al llarg de la Passió, des de l'Hort de Getsemaní, fins a la mort en la creu. Aquests últims eren, potser, els més estranys a la mentalitat actual i, en conseqüència, podem dir que han desaparegut del tot.

El Monument

Les confraries sagramentals tenien un paper important a la Setmana Santa dels nostres pobles. A banda del Corpus i altres celebracions pròpies, com els diumenges de Minerva, se'n feien càrrec, el Dijous i el Divendres Sants, de la construcció del Monument, el guarniment del cadafal, el lluïment dels rituals i la corresponent organització del poble a l'hora de participar-hi en l'acompanyament del Santíssim. Tot això, a més, de pagar la cera que s'hi gastava.
A la Vall d'Albaida, la confraria sagramental més antiga era la del Corpus Christi de Llutxent, del segle XIV (Santonja 2001: 33), que no és citada en l'enquesta d'Aranda. Segons les contestacions d'aquesta enquesta (1770), les confraries del Sagrament o de la Minerva estaven fundades en gran part de les parròquies de la Vall i cada confrare, com a cap de casa, solia pagar 2 sous, tot i que n'hi havia alguna excepció. La tenim documentada als següents pobles: Ontinyent, on la quota era de 6 diners aplicables a la cera del Monument; Agullent, on fou fundada abans de 1699 (Casanova, 1989: 178) i el 1770 era municipal, ja que l'ajuntament nomenava els clavaris; Benigànim, on fou agregada a l'arxiconfraria romana de la Minerva el 1651; Quatretonda, on era antiga (Sanchis y Sivera 1922: 204); Castelló de Rugat, des del 1609; la Pobla del Duc, fundada durant la primera meitat del segle XVI; Albaida, des del 1727 (Sanchis y Sivera 1922: 26; Pastor y Torregrosa 1880: 21); el Palomar, des del 1598 (Soler i Terol 1996: 90-91; Sanchis y Sivera 1922: 332); l'Olleria, fundada el 1598 amb butla del Papa Pau III (Sanchis y Sivera 1922: 320), encara que Ramírez (1989: 406 i 1999: 472-476 i 519-524) apunta la possibilitat de la fundació l'any 1568; Bocairent, on fou fundada el 1577 amb butla de Climent XIII (Mestre, Vañó i Llin Chàfer 1979) i amb la participació a les processons de la imatge del Crist jacent que els era pròpia; Montaverner, la més tardana, amb el títol de Cor de Jesús Sagramentat (Casanova 1989: 178-179), fundada amb l'aprovació de l'ordinari el 1741 i les constitucions, segons el rector Esplugues (Casanova 1989: 109 i 182), aprovades per l'arquebisbe Mayoral. Cada confrare pagava 6 diners i el total servia per a sufragar la cera dels seus.

Les processons i altres exercicis pietosos

Hem citat la confraria de Minerva de Bocairent, que portava a les processons la imatge del Crist jacent, i la de Montaverner, que es feia càrrec de les 40 hores. Les més característiques, peró, eren les confraries de la Sang, que existien als següents pobles: la "Capeta de la Sang" d'Ontinyent, anterior a 1574 i fundada al convent del Carme, que desfilava amb la imatge de l'Ecce Homo (Fullana 1997: 213-214; Bernabeu 1994: 68); Benigànim, fundada mitjançant una butla de Sixte V de 1586; Bocairent, fundada abans de 1619 sense cap aprovació, amb funcions que es feien a l'ermita del Sant Crist de l'Hospital, que li era pròpia, s'encarregava de la processó del Divendres Sant i tenia com a font de finançament el trinquet de joc de pilota, a més de les quotes dels confrares (Vañó 1993); i Castelló de Rugat.A l'església de Sant Miquel d'Ontinyent fou fundada la confraria medieval de la Santa Creu. Actuava específicament durant la Setmana Santa; a més de fer-se càrrec de la festa de la Creu del 3 de maig amb comunió general. Els confrares, que passaven del centenar, pagaven la cera de les funcions i els estipendis dels clergues de la processó del Dijous Sant.
Sense citar-la l'enquesta d'Aranda, en aquesta església hi havia també la lloable confraria de Nostra Senyora de la Soledat, fundada el 8 de setembre de 1610, tipicament tridentina. A més de la Nativitat de la Mare de Déu i alguna altra festa, durant el tridu sacre celebrava la processó del Divendres Sant en memòria de la Soledat de la Mare i el Fill. Actualment trau el magnífic pas de Benlliure en la sensacional processó del Silenci, resum i testimoniatge de la seua atrafegada història (Baixauli 1999; Gómez i Soler 2003).

Les confraries penitencials

Confraries específicament penitencials eren, a banda l'esmentada de la Sang d'Ontinyent i, potser, alguna dels altres pobles, les congregacions de l'Escola de Crist fundades a Ontinyent i Albaida, que encara existien el 1946 (GERV 1973: 4, 151). La primera, fundada amb llicència i aprovació de l'ordinari el 1693, inicià les activitats el segon diumenge d'abril a l'església de Santa Maria, tot i que, més endavant, va passar a la de Sant Miquel, on la situa Bernabeu (1994: 50). Només gastava en la cera que consumia en les celebracions i rogatives, i les despeses de l'enviament de missives a les congregacions germanes d'altres pobles, per avisar de la mort dels confrares i els sufragis per les seues ànimes. Les despeses, entre 20 i 25 lliures, les pagaven els germans a escot. Tenia una renda de 18 lliures anuals, aplicables als sermons i prèdiques probablement quadrimestrals dels dijous. La segona, que no cita l'enquesta d'Aranda, era semblant a l'anterior, tot i que de fundació una mica posterior. Les Escoles de Crist tenien l'obligació de deixuplinar-se, raó per la qual les considerem penitencials.
A Ontinyent hi hagué una confraria de Sant Benet de Palerm o del Sant Negre, també conegut com Benet l'Africà i el Moro de Palerm, un monjo franciscà mort el 1589, que es representa amb la pell negra i el cabell cargolat. El simbolitzava un cor del que surten set gotes de sang, que signifiquen les set virtuts teologals i cardinals (Réau 1997: 2, 3, 195). Segons l'enquesta d'Aranda, s'havia extingit per falta de confrares. Estava al convent de franciscans observants. En desconeixem les característiques, tot i que és probable que participés també en les processons i actes penitencials, fins i tot amb deixuplines.
Cal mencionar també les confraries de la Mare de Déu dels Dolors que hi havia a Ontinyent i Castelló de Rugat. La primera estava agregada al Tercer Orde de Sant Francesc que actuava al convent dels franciscans descalços. La segona estava a la parròquia de l'Assumpció.Els Tercers Ordes tenien un caire penitencial de flagel·lants, sobretot els franciscans, a més de funcions d'ajuda mútua entre els germans, en cas de malaltia, i de sufragis per les seues ànimes. Ja hem citat el del convent dels franciscans descalços d'Ontinyent, que s'encarregava de les 40 hores del Carnestoltes, els corresponents exercicis de la Quaresma i el Septenari dels Dolors. Com hem dit, tenia agregada la confraria de la Mare de Déu dels Dolors. N'hi hagué una altre al convent dels observants, que celebrava també les 40 Hores de Carnestoltes i altres pràctiques pietoses de la Quaresma, ensems amb la confraria del Cordó de Sant Francesc que tenia agregada. Aquest convent tenia una imatge Natzaré, anterior al 1735 (Gómez i Soler, 1998).
Altres ordes de terciaris franciscans eren els d'Agullent; Aielo de Malferit, on era molt antic (Sanchis y Sivera 1922: 84), usava un escapulari quadrat d'una mida notable penjat del coll i avisava pels carrers amb una campaneta l'hora de l'enterrament d'algun germà que moria (Belda 1982: 67); Albaida, fundat al convent dels Caputxins, també antic com l'anterior i amb costums semblants (Pastor i Torregrosa 1880: 21; Sanchis y Sivera 1922: 26); Alfarrasí, no citat per Aranda, però documentat en Sanchis y Sivera (1922: 58); Atzeneta d'Albaida; Castelló de Rugat; Benigànim, a cura d'un germà major i dos discrets, que anomenaven quatre germans majors per a les festes dels segons diumenges de setembre i octubre dedicades, respectivament, a Sant Lluís Rei de França i Santa Clara; i l'Olleria, al convent dels caputxins.
En tot cas, les desfilades públiques dels flagel·lants que se celebraven el Dijous i el Divendres Sants, es suspenen el 1777, ja que, segons el poder polític del moment, eren ofensius del nou esperit nacional, ara il·lustrat.
Amb una incidència probablement minsa en les funcions de la Setmana Santa, afegim els tercers ordes de Sant Doménec, fundats als convents d'Ontinyent i l'Olleria, i els germans de l'Escapulari de la Mare de Déu del Carme, que estaven a aquest convent d'Ontinyent.

Bibliografia citada:

BAIXAULI JUAN, Isabel Amparo (1999). "La Confraria de la Soledat d’Ontinyent. Una manifestació religiosa". Almaig. Estudis i Documents XV.

BELDA, M.ª Ángeles (1982). Aportación a la historia de Ayelo de Malferit. València, Marí Montañana.

BERNABEU I GALBIS, A. (1994). Edificis històrics i carrers d’Ontinyent. Ontinyent, Caixa d’Estalvis.

CASANOVA, E. Memòries d’un capellà del segle XVIII. Josep Esplugues, rector de Montaverner. Edició a cura de... València, Alfons el Magnànim / IVEI, 1989.

FULLANA MIRA, Lluís (1997). Historia de la ciudad de Ontinyent. Obra póstuma del Rdo. P... Transcripción del original realizada por D. Víctor Mira Teijeiro. Ontinyent, Caixa d’Estalvis.
GERV = Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1973: Voz Escuela de Cristo. Tomo 4, pàg. 151.

GÓMEZ I SOLER, Sergi (1998). “-Pagant sant Pere canta (i els àngels li fan cor”, dificultats, canvis, motius i trets de les festes subencionades per l’Ajuntament d’Ontinyent en les darreries del segle XIX. La Setmana Santa i la Puríssima Concepció”. Dins Almaig, Estudis i Documents XIV. La Nostra Terra.

GÓMEZ I SOLER, Sergi (2003). "La Confraria de la Soledat d’Ontinyent, una provatura de resum de la seua llarga trajectòria. Dins LX Aniversari de la talla de la Soledat. Confraria de la Soledat d’Ontinyent.

PASTOR Y TORREGROSA, J. (1880). Breve descripción histórica, religiosa y topográfica de la villa de Albaida provincia y diócesis de Valencia. València, Imp. Vda. de Ayoldi.
RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano. Iconografía de los santos. De la A a la F. T. 2. Vol 3. Barcelona, Ed. del Serbal.

SANCHIS Y SIVERA, José (1922). Nomenclátor Geográfico-Estadístico de los pueblos de la Diócesis de Valencia con los nombres antiguos y modernos de los que existen o han existido, notas históricas y estadísticas, relación de castillos, pobladores, objetos de arte notables, rstos arqueológicos, festividades, cofradías, etc., etc. València, Tip. Moderna.

SANTONJA, Josep Lluís (2001). Alcoi: Sociedad. Fiestas. Devociones. Iconografía (s. XIII-XIX). Alcoi, Lluís Llorens García.

SOLER, A. TEROL, V. (1996). El Palomar, on es troben la séquia i el camí. Ontinyent, Caixa d’Estalvis.