.

.

.

.
.


.

.
.
.

divendres, 7 de desembre de 2007

Homenatge al confrare D. Miguel Insa Borrell



En el transcurs de l'esmorzar d'homenatge al confrare, celebrat el passat diumenge 30 de setembre, al restaurant "El Cúgol" d'Ontinyent, el confrare de la Soledat, el senyor Miguel Insa Borrell, va rebre l'insígnia de plata de la Junta de Germandats i Confraries d'Ontinyent pels seus mèrits.


En l'esmorzar, on va estar acompanyat per diversos familiars i nombrosos membres de la nostra confraria, va ser llegit el següent text que explica abastament el mereiximent de l'homenatge:


"La persona que tot seguit anem a presentar té una llarga trajectòria dins la nostra Setmana Santa.

Va començar la seua relació amb la nostra celebració pasional quan només tenia catorze anys, i sempre s’ha mantingut relacionat amb el pas al que encara pertany. Segur que mai no va imaginar que la responsabilitat que llavors asumía acabaria traduint-se en la seua feina, i durant tota la vida

Va prendre el seu primer i únic lloc de feina en aquella mateixa edad. Corrien els temps en el poble del tant respectat alcalde Anselmo Serna, i després, molts més que n’ha conegut treballant en l’Ajuntament.

Ha sigut membre de la Comparsa de Mariners i fou un dels artífex del segon Congrés de Moros i Cristians. Ha sigut president de la coral “Nou Orfeó”, president de la Unió Musical, un fum de treball per la nostra societat cívica, però sense deixar de banda la feina per les entitats religioses, especialment a la seua parròquia, la de Sant Josep.

Allí, i de la mà de D. Vicent "El Alt", com era conegut, forma la Catequesi de matrimonis, i poc despres, els Juvenils i fou membre del Sinode diocesà. Tota esta llavor realitzada a l'esglesia de Sant Josep la va fer en companyia de qui ell deia que era el seu segon pare, Juan Lliso Tamborero, tristament desaparegut i persona amb la qual va estar molt vinculat.

Va deixar de participar en la Setmana Santa quan el seu pas ja no va eixir en les processons, just quan la llastimosa decadència setmana-santera dels anys 80. Però amb el temps, en tornar les coses al seu lloc, va voler ajudar aquelles il·lusionades persones que volien reprendre el processionar de la seua imatge a finals dels anys 90. Així, va formar part del grup de gent que provà a refundar la històrica Confraria de la Soledat, com sol dir, “la patrona de la meua faena”.

Per això, ara, en l’endemà del seu seixanta-sis aniversari de naixement, la Lloable Confraria de la Soledat ha proposat que li siga concedida l’insignia de mèrit de la Junta de Germandats i Confraries d’Ontinyent.
És un honor pel president i esta junta, fer-li entrega d’esta insignia al senyor JUAN MIGUEL INSA BORRELL".



La nostra Confraria agraeix profundament la tasca del senyor Juan Miguel Insa, i n'està ben orgullosa de la seua pertanyença a la nostra entitat.