.

.

.

.
.


.

.
.
.

divendres, 7 de desembre de 2007

ANÀLISI RADIOGRÀFIC DE LA IMATGE DE LA SOLEDAT DE BENLLIURE


Ignasi Gironés Sarrió


Article publicat en la revista Almaig.Estudis i Documents XVI. Editada per la Nostra Terra i l’Associació de Festes de la Puríssima. Ontinyent. Any 2000.




En la restauració que es va fer de la imatge de la Soledat de Benlliure per a les passades festes de Setmana Santa (2000), es va poder efectuar un estudi radiogràfic de la imatge. El propòsit de fer aquest estudi radica en la necessitat de recollir la màxima informació possible sobre l’estat de la peça i les seues característiques tècniques. La Soledat de la Mare de Déu és una obra escultòrica realitzada en fusta i policromada amb una fina pel•lícula pictòrica. Les dimensions són bastants considerables, ja que es tracta d’una escultura una mica més gran que el tamany real.
Aquesta va ser realitzada per Marià Benlliure a l’any 1944 i adquirida per l'Ajuntament d’Ontinyent. Actualment la peça es troba a l’església de Santa Maria.Per dur a terme una adequada restauració cal fer una indagació prèvia de l'objecte a restaurar. Cal revisar una sèrie d’aspectes que ens ajudaran a valorar l’estat de conservació i les causes d’alteració. És necessari també indagar sobre la tècnica de fabricació, els materials emprats, les alteracions dels materials, l’acumulació de substàncies alienes... Una vegada finalitzat el procés per descobrir les dades referents a l’obra i les possibles causes d’alteració, s’obté la millor i més efectiva solució per frenar aquest deteriorament i decidir quines van a ser les intervencions més apropiades per a una restauració estable.
En aquesta imatge, s´observa una línia vertical recta, és unió de dos taulons. El fet de que siga tant intensa és un indici de que es tracta d´una unió que no està completament tancada.
Radiografia del lateral del cap. Observem com es diferencien dos volum units per una línea vertical que travessa el cap. Una altra unió de taulons que, en aquest cas, es tracta de la unió de la mascareta (rostre i frontal del cap) amb la resta del cap.
Quan es va decidir de dur a terme la restauració d’aquesta imatge religiosa, hom va començar amb un estudi previ que incloïa fer exploracions de diversos tipus. Les indagacions sobre una obra artística es realitzen utilitzant els medis necessaris en relació amb les característiques de la peça. En un primer moment es comença amb observacions superficials que identifiquen, a primera vista, l’estat de l’escultura amb llum natural. Aquests aporten la major part de la informació -en aquest cas s’identifiquen les infeccions de xilòfags, les acumulacions de brutedat, l’estat de la pe•lícula pictòrica, l'estat general de la fusta,...- dit d'una altra forma, s'obtenen una sèrie de dades que són molt vàlides però sovint resulten insuficients. Així que aquestes observacions prèvies es recolzen amb l'aplicació de diferents tècniques. Per exemple són molt utilitzades les anàlisis microscòpiques on es recull una informació fonamental a l’hora de controlar els nivells estatigràfics de l’obra. Es realitzen una sèrie d’assajos fisico-químics que identifiquen algun dels productes que composen l’obra. També, un altre camp d’indagació sobre les obres d’art és aquell que es realitza a partir d’un estudi fotogràfic quan sotmetem l’obra a diferents longituds d’ona. Amb aquest estudi es poden localitzar i identificar diferents aspectes fonamentals sobre la peça en si i l’estat de conservació. Així es poden observar per exemple, trets característics de la tècnica utilitzada per l’autor, sistemes de construcció de les obres, aspectes relatius a les característiques del materials, es poden
visualitzar les diferents intervencions posteriors que l’obra pot patir al llarg del temps, junt a altres patologies diferents que en cada experiència aporta.En sotmetre les obres a una exploració fotogràfica amb una determinada diferència de longitud d’ona es permet que s’avance molt en els estudis preliminars. Gràcies a unes longituds d’ona en concret, que es recullen en diferents suports, podem identificar tot un ventall de patologies. En general són utilitzades tres llums diferents, a banda de la llum natural, la qual és visible en qualsevol moment. Aquestes es diferencien, a banda de per la seua longitud d’ona, pel nivell de penetrabilitat que tenen a l’obra i per tant de la informació que de cada un dels assajos podem localitzar. En primer lloc està la llum visible, que no en té cap i sols ens mostra els objectes tal i com són. A més tenim la llum ultraviolada. Aquesta, a banda de penetrar una mica en la pel•lícula pictòrica, sotmet els colors a diferents eflorescències que identifiquen molts aspectes com les repintades o l'espessor de pintura. Després tenim la llum infrarroja, amb la qual obtenim major profunditat, i és d'ací des d’on podem recollir molta informació útil que observem, com per exemple dibuixos preliminars, noves eflorescències que determinen algun tipus de pigment... I més enllà trobem els raigs X, que són el motiu d’aquesta comunicació. Aquestos presenten l'avantatge que tenen una total penetració en l’obra d’art. Al trobar-se dins de l’espectre electromagnètic, els raigs X es troben com una longitud d’ona i freqüència més baixa i més alta que no el camp de la llum visible. Així es considera com una radiació ionitzant per la seua interacció amb la matèria. D’aquesta manera depenent d’aquesta interacció, la imatge radiogràfica constitueix la projecció sobre un plànol, d’un conjunt de transparències i opacitats degudes a estructures que es troben coordinades en l’espai. Per tant tota la informació que queda reflectida en la placa radiogràfica és aquella que ha passat per tot el gruix de l’obra, i per tant recull dades que abans no s'apreciaven, ja que es troba per dins de tota la peça. Un altre avantatge en fer aquest tipus d’anàlisi és el caracter no destructiu que té. Moltes de les experiències que es poden realitzar per a reconéixer certs paràmetres són de caràcter destructiu i irreversible, ja que depenen en gran mesura del treball a partir de mostres que s’han extret de les peces i que després no es poden recuperar. De les condicions de cada obra depén el poder-les realitzar, però implica la destrucció d’una part de l'obra. Per tant com en l’estudi radiogràfic (en general en tots els estudis fotogràfics) no es treballa a través de les mostres sinó amb la l’obra completa, sense danyar en absolut la seua integritat.Els raigs X travessen la matèria i es plasmen en una placa radiogràfica amb una intensitat relativa a la dificultat que han trobat en passar per dins la peça. És a dir, els raigs que passen per dins d’una obra es plasmen en la placa Radiografia del rostre frontal. S´identifica i la foram de tallar el rostre, tot del mateix tros de fusta
segons la densitat del material que han travessat. Per exemple, els àtoms dels metalls pesats són molt opacs, és a dir, menys transparents als raigs X que altres materials constituents de les obres d’art, per tant quanta més opacitat retinga un material (açò va lligat a la densitat de cada element), en el registre radiogràfic apareixerà amb una intensitat més blanca. Així, amb una posterior interpretació d’aquestos resultats, podem extraure uns tipus de conclusions que ens aporten moltes dades rellevants. D'aquesta forma, allò que queda marcat en una radiografia ens permet identificar una sèrie de components, però sobretot ens permet localitzar l’estructura i la composició interna de les peces. Els resultats sempre són importants perquè mostren allò que a simple vista no podem veure. Gràcies a la col•laboració i disponibilitat de l’Hospital General d’Ontinyent, al seu equip directiu i al seu equip de professionals en la secció de radiologia, es va poder realitzar un estudi radiogràfic complet de tota la imatge. Aquest ha aportat una informació determinant per a reconeixer una sèrie de paràmetres no identificables a simple vista. Un reconeixement radiogràfic d'una escultura de cos sencer ens ofereix la informació interna de l’estructura. A través de les radiografies efectuades a la imatge, s’ha fet un recorregut per dins d’aquesta i s’ha obtingut una informació respecte a tres aspectes de l’obra: Primer es reconeix l'estructura interior de construcció de la imatge, amb açò s’identifica la tècnica constructiva de l’autor, i finalment es va poder fer una revisió d’algunes patologies. Amb la visualització de les radiografies s’ha pogut veure la tècnica que Benlliure va utilitzar per realitzar l’obra. Aquesta està composta per taulons de fusta allargats i encolats entre si, i ordenats de manera vertical.
S’observen les unions entre aquestos, els quals constitueixen tota la massa material de la Soledat. No es tracta d’un tac de fusta massissa d’una sola peça sinó que el volum apareix a partir de la unió d’aquestos taulons. Les unions es poden veure en les radiografies. (foto2)Hom pot localitzar clarament en la radiografia lateral del cap on està la mascareta (tros de fusta on es tallava el rostre independentment de la resta per a poder col•locar-li els ulls i la boca per la part de darrere). En les fotos de les radiografies (foto 3-4) es veu la marca que provoca la unió entre la mascareta i la resta de la fusta del cap i els cabells. Açò identifica un aspecte rellevant respecte a la tècnica de construcció de Benlliure, el qual no utilitza ni ulls de cristall ni elements en la boca.
En aquesta radiografia no apareix cap orifici pel qual s’hagueren pogut introduir els ulls, ni l’orifici bucal. En la imagineria és habitual trobar elements com la llengua o les dents. L’autor talla aquestes parts dels rostre directament en la mateixa fusta de la mascareta.Un altre aspecte que cal mencionar és el fet de no trobar cap buit entre els taulons. Normalment és comú deixar buits entre taulons que quedaven completament en la part de dins de la figura, i que no eren tallats, per tal de llevar pes a l’escultura. En aquest cas, uns taulons es disposen directament sobre altres i fan la figura completament compacta i massisa internament.
Es veu com dos blocs de fusta estan units reforçats per un cabriró. Calrament s´identifiquen dos claus de ferro clavats en la mateixa unió.
En canvi hi ha dos elements dignes de ser comentats per la manera en què s’han resolt constructivament. Un és el braç dret, el qual està separat del cos Ací es va emprar un tauló llarg de fusta on està tallat el braç i la mà. Aquest
Ací s´observa un rastrer de claus de ferro. Aquestos estan unint un bloc de fusta, on estan treballats els cabells, a l´esquerra de la Mare de Déu.

El tauló està unit al cos per la part del cap de la fibra de la fusta, part per la qual les unions queden molt debilitades a causa del poc contacte entre les superfícies i els moviments que aquestes provoquen entre sí. Així que es realitza un gros cabiró de fusta, de secció rodona, que està insertat mig en el tauló del braç i l’atre mig en el tauló corresponent del cos. També es veu clarament que aquesta unió està reforçada per un parell de claus de ferro tal i com es pot veure en les fotos de les radiografies.

Detall de la neteja del vernís dels ulls.

L’altre element per comentar es la solució adoptada en col•locar la cabellera de la Soledat. En la part inferior, les puntes del cabell estan separades de l’esquena. Corresponen a un tauler de fusta acoblat a la part posterior del cap quedant enlairat. Com es pot veure a les radiografies d’aquesta part, aquest tauler està clavat amb un rastre de claus metàl•lics i un parell de menuts cabirons de fusta.

Detall del rostre després de la restauració

Per últim el darrer aspecte que s’ha volgut comprovar a partir del diagnòstic radiogràfic és el que fa referència a l’estat de conservació intern. Afortunadament no s’han localitzat infeccions internes greus de xilófags en els nivells de la figura. Sols cal fer un comentari sobre l’estat de les unions entre els taulons. Aquestes, pel pas del temps i pels canvis higroscòpics, es mouen i se separen poc a poc. Hi ha algunes parts on ja ha començat aquest moviment, el qual és estable dins de la seua problemàtica, però pot ser la via d’una futura patologia. D’aquesta manera s’ha pogut localitzar una sèrie d’informació que sempre és vàlida. Quan se li fa un estudi radiogràfic a alguna peça mai no se sap què es pot trobar dins. Sempre poden haver indicis d'alguna cosa, però no sempre. En aquest cas els resultats deixen de ser espectaculars per la poca repercussió que aquestos poden tindre però poden ser molt valuosos per a dur un seguiment futur de la imatge.