.

.

.

.
.


.

.
.
.

divendres, 7 de desembre del 2007

Oració dels Confrares de la Soledat abans de treure-la en processó.

Mare nostra:

Tens al teu davant les teues filles i els teus fills.
Saps que, malgrat la foscor de la teua Soledat
no mai pots estar sola.
Nosaltres volem ser els teus passos
i compartir amb tu pena i silenci.

Buscarem junts el teu fill pels carrers d’Ontinyent.
Potser no el trobarem entre el veïnat
que t’espera i t’estima,
però no pot minvar l’esperança, que, en buscar-lo més,
ben segur que el trobarem al nostre cor.

Sigues, Mare, font per la nostra set,
força neta en ple cansament,
i seny aclaridor davant cap dubte.
Estima’ns en el plor i llumena’ns
en els difícils senderis de l’anar vivint.

Germanes i germans, acompanyem la mare
i emparem-la, que ella bé que ens empara,
a cada instant.
Confraresses i Confrares,
Visca la Mare de Déu en la seua Soledat...!

... I avant!