Mare de Déu i mare nostra; flor de Soledat.
Tu que camines òrfena de sol rera el teu fill mort,
fent fort el cor travessat davant la desesperació del sepulcre;
Recorda’ns i estima’ns.
I així com nosaltres t’acompanyem el sentiment,
vulgues tu ser-nos protectora en els camins de tenebra i argelaga de la vida.
Que el nostre esperit no enyore la teua pau, la serenor ni l’esperança.
I en el desànim i la flaquesa, sigues amor, força i confiança.
Si està de Déu, que la teua benevolència ens guarde
quan arriben en ponentada els dolors, la malaltia, la solitud…
Sigues l’alba de les nostres millors intencions.
I que mai no ens abandone la teua tendresa.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada