El Dissabte de Passió i vespra del Diumenge de Rams és
el dia elegit pels confrares de la Soledat per baixar la Mare de Déu des del
seu altar i situar-la al baiard.
És un dia ple d’emocions i de sensacions distintes a
les del fet de processionar. És el moment en què els confrares i devots poden
apropar-se a la Mare de Déu, mirar-la de molt a prop, tocar-la, besar-la fins i
tot, quan és dipositada al terra per tal de netejar-la.
Tot i el moment d'intimitat que representa, és un goig
veure els confrares més menuts com s’apropen i agafen draps per treure-li la
pols. O com perden la mirada als endins de la imatge mentre un tímid tocar els
treu el somriure per la satisfacció mateixa d’haver acaronat la suau fusta
patinada que representa la nostra Mare, la Soledat.
I no ens quedem només amb els més menuts, no, tot i
que ens donen els moments més tendres. Cal recordar la gent més major i també
els devots que no pertanyen a la confraria; gent d'«a peu» que s’aplega a les
dotze del migdia, amb plena devoció, per tal de demanar-li algun prec a la Mare
de Déu, i si cal, com no, per a donar-li les gràcies per alguna gràcia
concedida.
Totes les mirades s'adrecen a una sola mirada, la de
la cara dolorida de la solitud, i a la mà al pit que aguanta els dolors per la
mort del Fill. Són moments en què tots, majors i menuts, fan presents els
instants en què, també en solitud, han patit, han demanat o han explotat de
goig per alguna alegria i que, per molt que vulguen contar, solament al seu si
saben quina intensitat de sentiment tenen. Són moments de soledat, són moments
que sols entenem quan veiem al nostre davant una solitud com la de la nostra
Mare de Déu.
Estos moments d'intimitat i satisfacció van fer que la
confraria aprofundira en la idea dels sentiments i les promeses fetes, i és per
això que, quan alguna persona ens demana d'apropar-se a la imatge en eixe
moment preciós de la baixada, molt gustosos accedim a convidar-la. Així mateix,
per si hi hagués alguna promesa, la confraria disposa de dos vestits per a que
puguen processionar els devots que ho necessiten.
Els dies com el de la baixada, les promeses fetes que
se'ns comuniquen i la devoció que la imatge desperta ens van obrir al món del
compartir les experiències de Fe a través de les noves tecnologies a disposició
de la confraria. És d'esta manera com va nàixer fa uns quants anys la
possiblitat de realitzar «Rogatives». Així, cada vegada que algú ens ho demana,
avisem els lectors del nostre blog i aquelles persones que ens segueixen
per les xarxes socials perquè s'unisquen a nosaltres en l'oració, per demanar
per les intencions de la persona necessitada de la nostra solidaritat, de la
nostra Fe.
Este dia de la vespra de Rams no passa debades, són un
fum els motius que mouen el cor i l'acció de les confraresses i els confrares.
Apareixen noves idees sobre la devoció, sobre com divulgar-la per tot arreu.
Tan gran és la sinceritat i
l'estima devocional que fa moure esta advocació mariana. Molt gran.
Agraïm també, no podem passar-hi de llarg, la voluntat
de la gent que s’involucra plenament i que treballa
amb constància en el
moviment i l'activitat interna de la confraria. Amb la gent que diu que està
per col·laborar en qualsevol cosa amb la Mare de Déu i que no vol més compromís
que aquell que suposa entrega i treball al fet devocional. Gent com Concepcion
Sanchis Monfort “Violeta”, Carmen Aliaga
Sanchis o José Amadeo Torró són bona prova d'estima cap a la Soledat. És per
això que la confraria va decidir fa uns anys homenatjar aquella gent, de dins i
de fora (si és que hi ha «gent de fora» en estes qüestions d'estima) o també a
les entitats que s’han vinculat d’una forma o d'altra a la nostra confraria de
forma desinteressada. I és per això que, el dissabte de la baixada de la Mare
de Déu, en eixe dia d'intimitat i proximitat, donem gràcies per tant de treball
i esforç.
Ja han sigut homenatjats Concepción Sanchis
Monfort “Violeta”, Roberto Soler
Tortosa, Vicente Guerola Pla, Encarna Soriano Ibáñez, Rafael Sanchis Albert i
Carmen Ferri Garrido, i sempre, després del dinar que segueix l'acte de la
baixada, raja l'emoció en pronunciar i escoltar paraules que vinculen feina,
estima, devoció i Soledat.
Com comprendreu, i entendreu més encara si voleu
acompanyar-nos en la propera baixada, este acte no només significa treball. El treball
es fa sinònim de sentiment, proximitat, Fe, devoció, contacte, unió i un llarg
etcètera de coses positives. Tots sentim la Soledat com a pròpia, sent com és
de tots. Tots ens veiem reflectits quan ens arriba en núvol algun moment de
solitud. És per això que, des de la confraria, insistim sempre en una mateixa
creença: confrares i devots, tots SOM SOLEDAT.
Salvador
Sanchis i Ferri
Clavari de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent.