.

.

.

.
.


.

.
.
.

divendres, 20 d’agost del 2010

Felicitats, Ontinyent!


En estos dies en què Ontinyent celebra les seues festes "majors" en honor al ja co-patró "de facto" del nostre poble, el Santíssim Crist de l'Agonia, la Confraria de la Soledat vol desitjar que siguen ben feliços, amples i profitosos. Especialment pels confrares i les confraresses que són moros, cristians, mirons, músics...

Que visqueu un bell cent cinquanta aniversari de les Festes. I Visca el Crist i Visca Ontinyent!

I per felicitar-vos, un record al nostre estimat Crist.
Vos fem arribar el poema que acompanya en el programa de festes d'enguany la imatge del Morenet de Santa Anna, amb el famós retrat que li feu per il·lustrar el cartell del Centenari de les Festes el pintor José Segrelles.
El poema l'ha escrit el Macip de la Soledat i està també dedicat al Crist perquè vetle junt a sa mare la Soledat per tots i cadascun dels membres de la nostra Confraria...



Ja novament...


“Digueren a l'amic: — ¿Per què no respons a ton amat qui t'apella? Respòs: — Ja m'aventur a greus perills per ço que a ell pervenga, e ja li parle desirant ses honors”.

Ramon Llull (1232-1316) Llibre d’Amic e Amat.


Seràs tornat a ca teua, tan blanca,
havent passat cabanyoles i sestes,
i va traient les llums, penons i vestes
qui amb mots creuats de nou les portes tanca.
Ni s’encabeix el deute a la memòria
del vell segar a la verema horada,
ni té la Fe costum de temporada
per trabucat que hàgem nostra història.

I en ser tardor, i en vindre els freds oratges
que de l’hivern n’assenten la recança,
et fas claror, bon temps, certa esperança,
tendur, descans dels quotidians miratges.
I al pa i al vi de tan nova collita
el teu caliu atreu velles mirades
que, anant a Tu, ja es senten millorades,
que amb Tu present no entreveuen cap fita.

Crossa i alé fecund per gents cansades,
pels pares nous, la primera visita,
força en l’adéu de qui en traspàs t’imita,
record ardent d’ànimes benamades.
I és tant l’amor que per t’angoixa s’alça
que al capdamunt de símbols, furs i imatges
els teus fidels t’invoquem patronatges
fent comunal la teua benaurança.

Davallaràs de ta blanca morada
fent l’arcabús de prec dins la cridòria
tot trepitjant -i entre perfums de glòria-
calitja (o neu...), fins la Vila ofrenada.
I novament repetirem les gestes:
Grius i Castell, vespre ferreny, nit franca,
marxa sens fi, rebrots en vella branca,
morocristians, ai beneïdes festes!

Són per ta pau l’espindarga i el sabre
i l’oripell, les “barques”, el teatre...
Lluna creixent i creu som en combatre:
Ontinyent viu, festiu, somrís fet marbre...

Sergi Gómez i Soler
En memòria de qui començà la devoció pel Crist
i la manté fidel sent Moro, Cristià, Miró, Músic, Treballador de la Festa, Llumener o Portador...
En els 150 anys de les “Festes”.