Tal i com havíem sigut convocats, els confrares i les confraresses de la Soledat responguérem en gran nombre a la crida i assistírem a la finca de "Todovientos", en la Solana d'Ontinyent, per tal de celebrar la reunió amb la què tanquem l'any confrare i n'obrim un de nou, el que commemorarem formalment i conclourem el nostre quatre-cents aniversari.
El nostre Clavari, Salva Sanchis, el Síndic Sergio Úbeda i la Majordom Ana Albuixech ens anaren explicant quines són les coses que hem anat fent, el què ens han costat, ens referiren algunes qüestions puntuals que discutírem vivament i respectuosa i feren un repàs a algunes de les coses que vindran properament. Tota la reunió, que s'allargà fins l'hora i mitja, va ser amena i, sobretot, participativa. Els punts que més van interessar a tots, a banda del fet econòmic, van ser els referents als apartats de protocol i formalitat en les processons, la venda de loteries i la proximitat del procés de redacció i d'aprovament de la normativa interna, per a la qual es varen fer propostes d'interés.
Assistiren a la reunió una trentena de confraresses i confrares, un nombre de gent que va mantenint-se en totes les nostres assemblees ordinàries i extraordinàries, i que dóna idea de l'alt interés que genera entre una bona base dels seus components el funcionament intern de la nostra entitat. Ara mateix, conformem un grup de persones que, segons ens explicà el Clavari, ja superem entre adults i xiquets el nombre de cent vint persones.
Tots els punts presentats foren aprovats per unanimitat dels assistents, amb la qual cosa es donà per iniciat el dotzé any d'existència continuada de l'entitat després de la darrera represa.
I després, aprofitàrem aquelles magnífiques instal·lacions per passar-ho el millor possible, xerrant, jugant... i menjant. Ací teniu dos fotos del dinar dels xiquets. Ells sempre van els primers...
Els menuts dinen, i els majorangos, vinga a muntar el número... Enguany, el protagonista ha estat el "quad" de Jorge Llin. Tothom ha disfrutat amb les passades d'uns i d'altres.
I en el racó, sense armar cap gresca, i a la vora d'unes bones favetes, i ceba, i xoriço i vinet d'aquell tan bo que portem de Baena de tant en tant, ja teniu l'equip dels Baciners, els nostres estimats cuiners, preparant la torrada de llonganisses...
Que la carn, el plat principal, ja venia ben adobadeta de les seues cases. No treballen ni res les persones. Un monument mereixen...!
I com son els nostres nanos que amb un sac ja armen festa!
Però no hi ha res que els atrega més que l'unflable... Au, ben instal·lat baix la porxada que la vesprada amenaça aigüeta i no estem per a massa disgustos...
I desseguida, a dinar! Una llàstima que tots els assistents a la reunió no s'hagen pogut quedar, però no passa res, que ja estem pensant quan en muntem una altra, de convivència. Perquè amb un dinar tan bo i divertit, la tranquil·litat del lloc per qui vol passejar, l'amplitud i la seguretat per qui vol joc i les taules parades per a la conversa posterior, no és estrany que ens allarguem i ens allarguem...
Ara, a descansar de la Setmana Santa i tot l'esforç que du...
Però recordeu que descansar només és canviar de faena, i que en un no res ja estem fent activitats del centenari i preparant tot el que calga per millorar una commemoració de la Setmana Santa que per a tots ha sigut preciosa i inoblidable.
