.

.

.

.
.


.

.
.
.

dimecres, 31 de març del 2010

Viure amb consciència, per Àngel Canet

És per a la Confraria de la Soledat tot un plaer que els amics vulguen escriure'ns algun text, alguna idea que els ronde, sobre el seu sentiment personal i ens permeten de publicar-lo en el nostre blog. És un enriquiment col·lectiu que esperem oferir-vos al llarg de tot l'any del nostre IV Centenari, perquè són molts els textos que hem sol·licitat als molts amics que tenim. I encetem estos escrits amb el què ens envia des de Benicolet el nostre estimat amic Àngel Canet Català. Tot un privilegi...





Cal viure la vida. Aquesta és una expressió que escoltem sovint i que, avui dia, respon a un ampli sentir de les gents del nostre temps. I certament és important viure la vida, viure la nostra pròpia vida sense que uns altres ens la visquen. És fonamental la nostra autonomia personal i la nostra cerca de la felicitat. Però “viure la vida” pot entendre’s també com apurar la vida, com s’apura el got de la beguda refrescant amb la palleta, amb fruïció, fins la darrera gota, quan no queda ja més que el so sorollós del buit. Des-viure‘ns apurar egoistament la nostra vida sense fer-nos pròxims ni proïsmes al món en què estem ni als que ens envolten. “Viure la vida” pot equivaler a viure sense consciència.

La consciència és la qualitat de viure la nostra vida donant-nos compte del sentit que té, dels elements i dimensions que hi hi ha. La consciència no és quelcom distint de la vida, sinó la vida mateixa que s’il.lumina, es fa conscient en nosaltres per tal que la recreem i la podem viure lliurement i responsable. El nostre procés vital no està inscrit en nosaltres com en les plantes i els animals. La nostra vida la podem construir nosaltres contínuament a base de decisions lliures, en mig de totes les pressions socials que hi ha al nostre voltant. La consciència és allò més gran de les persones. Quan es té consciència la vida no és estàtica i monòtona; la vida es dinamitza, es posa en moviment. No hi ha contradicció entre la vida, el compromís (l’acció) i el conreu de la consciència (la formació), perquè la cosciència és la mateixa acció, la mateixa vida que es viu conscientment, lliurement i responsable, essent-ne protagonistes.

Per això la consciència no són coneixements o sabers, sinó sentiments, experiències i actituds. La consciència és un mode de SENTIR, un mode de PENSAR i un mode d’ACTUAR en la vida. És un mode de reaccionar vitalment devant de tot el que té lloc. La consciència dóna unitat, sentit i orientació en la vida. La consciència va configurant la nostra persona i ens duu a prendre opcions de vida fins arribar a una opció fonamental. Educar la consciència en el grup és alguna cosa que ve essent clau en els moviments especialitzats de l’anomenada Acció Catòlica, des del seu naixement a Bèlgica, França i l’estat Espanyol…, en les primeres dècades del passat segle. La consciència, així considerada, és font de coneixement, de compromís i de vida plena.

La consciència ens obri a la vida que ens envolta. Es crea i es recrea en contacte amb la vida i les persones. Per als creients la consciència es fa cristiana en la vivència personal i comunitària de Jesús de Natzaret, en la seua vida, les seues actituds i la seua Paraula. Ell obri els nostres ulls a la vida que ens envolta i ens ensenya a sentir, pensar, mirar i actuar com Ell ho féu en la seua vida en les aldees de Galilea. Les gents del món rural conreem també la nostra consciència rural. La maduració de la consciència rural ens capacita i anima a entrar en l’entranya dels nostres pobles i el nostre món rural amb uns sentiments nous, amb un nou pensar i una capacitat renovada en el nostre actuar. La consciència es renova constantmemt com constantment es renova la vida, però no canvia segons els vents per tal de “viure la vida”. La consciència de les persones, des de la seua opció fonamental, s’obri al demà i per això aprén a llegir en l’avui, els camins del futur.

Àngel Canet Català.

PD: Desitge a totes i tots els cofrares de la Soledat uns dies plens de vida en el seu 400 aniversari.