.

.

.

.
.


.

.
.
.

diumenge, 28 de març de 2010

La Baixada de la Mare de Déu en la seua Soledat


















El Dissabte de Passió, el dia vint-i-set de març, com ja és costum, ens reunim a l'església de l'Assumpció per tal de davallar del seu altar a la Mare de Déu en la seua Soledat i posar-la en el seu baiard o tron, i en deixar-ho tot enllestit, assegurar la nostra participació en les processons de la ja present Setmana Santa.


Una darrera caladeta al cigarret i au, cap a dins que el procés és llarg i cansat!


Primer cal assegurar i muntar la bastida amb la qual davallarem la imatge. Abans, però, cal arribar bona cosa de bancs de l'església. Els d'aquest fals creuer, els de la capella de la Trinitat que és on s'estarà la Soledat estos dies i els de la Porta de les Dones, que permetrà el pas del baiard.



Una de les coses més complexes per la quantitat de circumstàncies que es donen, l'entrada del baiard a l'església. Entre els bancs no arrimats, l'estretor, el pes i la dificultat de maniobra, sempre tenim el cor en un ai...


I tots al seu lloc, és moment de baixar la imatge, molt espai molt espai i amb tot respecte.


Cal estar ben atents a les indicacions de la gent que hi ha dalt per tal de davallar la imatge sense causar-li cap problema, i més enguany que la tenim acabada de restaurar!


El moment en què toca el terra de l'església sempre és d'allò més emotiu.



I desseguida les fotografies, que hi ha molt poques ocasions de tindre la imatge entre nosaltres, a la nostra alçada, per més que la tinguem tantes vegades present...

Els xiquets de la Soledat els primers, res més faltaria...

El confrare Guillermo amb el seu fill Iago

Algunes de les dones presents en la davallada, que sempre és interessant.


Vàrem comptar amb l'honor de l'acompanyament en l'ocació del pregoner de la Setmana Santa de 2010, José Luis Belda, hores abans que pronunciara el discurs que obre la nostra setmana gran.






I desseguida a netejar la figura, a llevar-li la pols i deixar-la ben neta... En això, el nostre Clavari posa més sentits dels que té... justament per l'estima i el respecte, que per a nosaltres, la Soledat de Benlliure i d'Ontinyent representa molt més que no es podria creure.


I ben espai també, és pujada al seu baiard.


Uns darrers moviments, tot quadra, s'enganxa amb el baiard tot bé? Doncs avant...


Mentrestant, els xiquets fan i desfan. A Sergi "Carxofa" li van demanar que ajudara a entrar a l'església els rams de llorer i olivera de la Parròquia, i el xicon, que ja és major, es va posar mans a l'obra...

I després, a botar i a jugar...


I la imprescindible i fantàstica secció dels Baciners, amb el gaspatxo ja preparat, esperant-nos a tots. El Germà Major ha dut el seu famós all-i-oli, així que la cosa, hui, tornarà a ser esplèndida...


I tant, un bon dinar, però en certa manera apressat, perquè entre els que se'n van prompte, ja mateix, a la Trobada d'Alfarrasí i els qui no ho poden fer llarg, els altres, perquè hi ha després el Pregó... Un Dissabte de Passió d'aquells que per ací no dubtem en qualificar "de categoria".