.

.

.

.
.


.

.
.
.

dimarts, 8 de setembre de 2009

En el 399 aniversari


Hui fa exactament 399 anys que, en plena contrarreforma catòlica i just un any després de la ruïnosa expulsió dels moriscos, les persones més preeminents de la Vila Reial d'Ontinyent es reuniren en l'església de Sant Miquel per tal d'aprovar els estatuts d'una nova institució. Aquesta nova entitat, seguia els models que s'estaven promovent des de la Monarquia Catòlica i el Govern foral del nostre Regne de València, i també des del papat a Roma, pel que fa a les necessitats de creació de col·lectius devocionals i assistencials.

Així, tal i com diuen aquells primers estatus que hui fan 399, naixíem a honor i glòria de Nostre Senyor Déu, i la Gloriosa Verge Maria, mare seua, Senyora Nostra. I en memòria de la soledat que sentien l'un de l'altre en el moment en què Jesuscrist, fill d'aquella, i Senyor i Redemptor Nostre, estigué en el sepulcre. Des de l' hora de la passió i mort d'aquell fins a la seua gloriosa ressurecció. Moguts de pia i santa devoció, que així ho asseguren els textos, deliberaren que fos instituïda i fundada en la dita església de Sant Miquel, en la capella i regidora en dita església, sota títol i memòria de la Soledat de la Sacratíssima Verge Maria.

I hui, tants anys després, amb tant de bagatge com ha anat acumulant pels segles la idea i la devoció cap a l'advocació de la Soledat, ens trobem amb una confraria jove, animosa i amb un esperit de superació i germania ample i generós. Per això, des de la Junta Directiva, en adreçar-vos estes paraules, volem donar-vos les gràcies a tots per fer-nos arribar on estem, que no és més que el pas anterior al pròxim pas que volem fer per tal d'anar avançant en un camí que desitgem llarg i en companyia de molts amics.

Gràcies, en primer lloc, als confrares i confraresses; a l'Ajuntament d'Ontinyent que és el nostre President d'Honor i a qui estem enllaçat també de segles sent com ens diuen "El Pas de l'Ajuntament"; al clergat ontinyentí que ha col·laborat amb nosaltres pel redreçament; als nostres germans de les diverses confraries d'Ontinyent, amb els respectes deguts a la "Capeta de la Sang" que és la nostra degana i als germans de l'Expiració amb qui compartim el nostre estimat Silenci de Dijous Sant.

Gràcies també a la moltíssima gent que treballa colze a colze amb nosaltres fent possible els fulls, els dissenys, els escrits, les fotografies, la difusió, la música...

I com no, a tota la gent de bé d'Ontinyent, la que s'emociona al pas de la nostra (de tots) Mare de Déu, la que s'aparta en silenci perquè puguem entrar en la nit de la plaça de Sant Pere de Verona, els tants anònims que li preguen al llarg de l'any entre la foscor polsosa de l'església de l'Assumpció. A tots, moltes gràcies...

... Perquè tots junts som Soledat.

I ara, a seguir en el camí. Pas a pas, ja ens acostem a la joia dels 400 anys....

La Junta Directiva