.

.

.

.
.


.

.
.
.

dissabte, 22 de març de 2008

La Processó del Sant Soterrament




Ja ho hem dit moltes vegades que "ploga, neve o faça vent, la Soledat ix a Ontinyent"... I menuda vesprada de fredor i d'humitat va ser la d'ahir Divendres Sant. Malgrat tot, els confrares i les confraresses de la Soledat varen estar preparats a l'hora prevista, i amb els vint minuts de retard que dugué la processó del Sant Soterrament, cumplirem amb la nostra obligació processional.




Partírem des de la plaça de la Vila, on ens trobàvem formats, una vegada el Sant Sepulcre havia eixit del temple de l'Assumpció. Amb les nostres banderes, l'estendard, i amb l'Andador i el Macip regulant el pas dels vora trenta confrares que desfilaren, amb els ciris apagats per causa del vent, que també apagà en més d'una ocasió les torxes de les lluminàries i la del Macip, i repartint més de quaranta quilos de caramels sense perdre mai la formalitat.




Enguany ens podem donar per molt satisfets de la nostra desfilada, atés que en cap cas hi hagué una distància de consideració entre els ultims desfilants i els portadors de la Mare de Déu, que s'esforçaren de valent i dugueren el pas de processó durant la major part de la desfilada. La gran quantitat de públic que ens observava, la major dels últims anys, s'alçava en senyal de respecte al pas de la Soledat, cosa que ens feia emocionar i provar d'avançar millor encara en una processó que resulta excessivament llarga.




Els carrers del Dos de Maig i el Carrer Major es trobaven buits de públic, i fou el moment en què les confraries que ens precedeixen aprofitaren per avançar amb major rapidesa. Això és sempre un vertader problema per a les dos últimes confraries, el Sant Sepulcre i la Soledat, que són les úniques dutes a muscles pels seus portadors. L'esforç es multiplica llavors i es fa necessari per no separar-se en massa de les confraries que desfilen amb imatges a carro. Per això, cal considerar com a totalment positiu que en cap moment produírem els coneguts "trencons" i avançarem a pas i de manera continuada.




A tall de les onze de la nit entràvem la imatge per la Porta de les Dones de l'Assumpció entre els aplaudiments dels confrares i les confraresses, especialment dels més menuts, que aguantaren d'allò més bé el recorregut.