![https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOiefKlE9rthT0HoDCXyYUu9kGuGDTaWKkqEdqB0FYVouFZmlnFN7H1Ba7O1R8Di3AO6UlGf_-qHrQAbAEuf9bt8Cl3PmfIybApiZCMkptHzDFDx4H8qtCU8j4AApDrlZtBQyNEAuNh20/s1600/fotos+2009+jvgt+108.jpg](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOiefKlE9rthT0HoDCXyYUu9kGuGDTaWKkqEdqB0FYVouFZmlnFN7H1Ba7O1R8Di3AO6UlGf_-qHrQAbAEuf9bt8Cl3PmfIybApiZCMkptHzDFDx4H8qtCU8j4AApDrlZtBQyNEAuNh20/s400/fotos+2009+jvgt+108.jpg)
El nostre confrare Alfred Bernabeu, Cronista de la nostra Vila Reial i Ciutat, ha tingut a bé publicar aquest cap de setmana el següent article en el periòdic "Lo Clar" i ens l'ha remés així mateix per tal que siga publicat en el nostre blog. En ell ens presenta una documentació inèdita oficial de l'Ajuntament d'Ontinyent de 1822 que aprofundeix en la lligassa històrica existent entre el processionament passional de la imatge de la Soledat i el consistori ontinyentí. Li agraïm de cor el seu interés i la seua deferència.
El dimecres 5 de març va començar el període quaresmal, un temps per als cristians dedicat a la penitència i a les privacions corporals. En aquest sentit, el quart manament és ben clar al respecte indicant: “Ayunar y no comer carne cuando lo mande la Santa Madre Iglesia”. En l’actualitat la secularització d’usos i costums és imparable, pocs ontinyentins segueixen “sensu stricto” les normes eclesials quaresmals.
Aquesta relaxació no impedeix que la
celebració de la Setmana Santa a Ontinyent, en aquests últims anys, haja
experimentat un cert “revival” i haja augmentat el nombre de participants i es restablisquen
antigues confraries desaparegudes. En
l’any 1999, es tornava a instaurar la confraria de la Soledat, un pas que ha
estat promogut des de 1796 per l’ajuntament segons ens conta Sergi Gómez. Una
vinculació que va continuar després de la guerra civil quan la corporació
sufragà la nova imatge de la Soledat, obra del cèlebre escultor Marià
Benlliure.
Els testimonis
d’aquest patronatge municipal són constants al llarg de la història. Hui volem
aportar un document inèdit que confirma la vinculació del pas de la Soledat amb
l’ajuntament ontinyentí. La corporació
constitucional presidida per l’alcalde Miquel Osca Guerau (el gran benefactor
del Sant Hospital de Beneficència), en sessió capitular del primer d’abril de
1822, va acordar les mesures necessàries per tal que la imatge mariana tornara
a participar en la processó del Divendres Sant “puesto que siendo aquel uno de los
que representa los Misterios más grandes de que hace memoria la Iglesia en la
presente Semana y con motivos de las
etiquetas que han mediado entre los sujetos que devían acompañarla ha quedado
muchos años sin sacarse”.
L’ajuntament
assumirà el patronatge perquè considerava que havia de “vigilar las costumbres públicas y cortar de raíz qualquiera
desavenencia entre ciudadanos como también proporcionar a estos exemplos de
fraternidad y religión”. Nomenarà prior de la
confraria al plebà de Santa Maria i els regidors acompanyaran amb torxes la imatge “y que lleven las andas quatro sugetos alquilados, vestidos de ábitos
talares y bonete … y se busque la música correspondiente”.
Finalment, es convidarà dos xiquets per tal que porten les banderes “y a todo sujeto decente de este vecindario para que asista dicho
acompañamiento”. Les despeses de l’acte serien
abonades per cadascun dels regidors.
Imatge del document que s'explica en el present article. |
A hores d’ara, la
participació dels membres del consistori continua estant present en els actes
que organitza la Confraria de la Soledat. Nit del Dijous Sant, als carrers de la Vila, entre tenebres i
plens de gom a gom per una gentada
expectant, podreu assistir a una de les manifestacions religioses que recrea
les antigues andanes o funerals que se celebraven en l’època foral com a mostra
de dol per la mort dels monarques: la Processó del Silenci. Vos esperem!
Imatge del document que s'explica en el present article |