Soledat
Lola Peralta Rico
Soledat, quan desperte i tu no estàs a prop de mi.
Soledat, quan vull abraçar-te i les meus mans no et troben.
Soledat, quan busque una carícia i em respon la indiferència.Soledat, quan camine i veig el verd maltractat.
Soledat, quan busque la pau, i veig que les guerres s’amuntonen.
Soledat, quan parlen de vida i veig com maten la innocència.
Soledat, quan vull ajudar-te i no em deixa fer-ho la impotència.
Soledat quan plore i tu eres la causa de les meues llàgrimes.
Soledat, quan la tristesa et visita i estic lluny de tu.
Soledat, quan m’oblides i jo no deixe d’estimar-te.
Soledat, quan busque la llum del dia i sempre camine de nit.
Soledat, quan contemple el mar brut per l’avarícia humana.
Soledat, quan la mare plora perquè el fill no torna a casa.
Soledat, quan et conformes i no lluites pel què mereixes.
Soledat, quan la gent mira i no veu res.
Soledat, quan et visita l’angoixa i no tens on recolzar-te.
Soledat, quan te n’adones que estàs sola.
Soledat, quan veus que el món és millor del que sempre pensaves.
Soledat, quan no valores com és de bonica la vida.
Estes son les meues Soledats amics, pero jo no estic sola!
Estic amb mi!
Ontinyent, 4 de Setembre de 2.010
